N'HI HA AMORS..!

N'HI HA AMORS..!



N'hi ha amors
què s'observen
de lluny amb
ullades quàntiques,
saltironejant
d'un quadrant
a l'altre.

S'hi delecten
per romandre
desenllaçats,
amb braços
arreplegats,
cames ajupides 
i, ments atordides.

S'han oblidat de
posar en acció els
impulsos amorosits,
i, divaguen de moltes
maneres.

Tanquen a les seves
amants als trasters,
amb la intenció de
difuminar-les per
tostemps.
Mentrestant ells, els
carcellers, treuen 
potes des del seu cor,
imitant als crancs.
 
N'hi ha amors què
tenen por d'estimar,
es declaren incrèduls
de les volences,
es congratulen per
no tornar a patir,
o es complauen
amb cossos de
goma-escuma.

Addictes als costums
establerts,
prefereixen viure
el mateix de sovint,
malgrat la seva
infelicitat,
que no pas inaugurar
una vida apassionada.

N'hi ha amors
què s'amaguen a
les prestatgeries,
agafant pols i, nodrint
arnes a tothora. 

Han decidit fer-ne
retallades de tot allò
què els empenyia
a viure amb cor
batent.

Amb l'excusa de
sentir-se ben grans,
s'escarxofen a sobre
de sellons molluts
i, amunteguen
rancúnies, cada vegada
més entortolligades.
 
El meu amor, ara
mateix, n'és un grill
invisibilitzat,
què a les nits hi ve
a entonar melodies
amb el seu carrisqueig
tant peculiar.

El pitjor de tot és
que no entenc el
què cantusseja,
i, encara que adormida,
s'arrauleix al dessota
del meu coixí.
En aixecar-me del
llit, en comptes de
parlar, xiriguejo
com un gríl.lid.





 
 Adela Payá i Prats
              🐾