ELL, NO ERA ELL..!

 

ELL, NO ERA ELL..!

Tant per dir, tant per explicar,
un caramull d'epístoles sense
signatura, de les quals, s'hi
despengen lletres de mica en mica.

La gola rau tancada. S'hi sent com
una mena d'ofegament .!
Em voregen tantes coses
inexplicables, que avui n'he obert

els taps dels flascons;
el meu cor ja no pot amb el pes
gasós dels esdeveniments.
I tu, en passar pel meu costat


al jardí del Roserar, has fet
l'òliba...Has fet l'orni.
Et senta bé, fer- te el despistat..!
És clar, la meva vida n'és reblida

de petites esquelles que ningú no
n'estaría disposat a escoltar- les.
Em guardo la dringadissa, doncs no vull  eixordar a ningú...Andarejo pels

viarons amb una munió d'arpegis
que oprimeixen el meu cos.
Hagués segut ben dolç parlar
per un breu instant amb tu, però

potser, també em percebeixis com
un mal so.....Per tant he de romandre tancada al bagul sense claus, i ballar
a dintre d'ell amb les fades dels

aldarulls.......Malgrat les esgarrinxades, segueixo el ritme d'una cançó llangorosa.
Sadollar les buidors dels altres
no n'és el meu ofici, i encara que

m'escolto cadascuna de les nicieses,
ningú no sospitaria quantes solfejades
n'he entaforat al fons de l'ànima.
Ja no en tenen cabuda més partitures.

I, tu, abans, tan atent, vagabundeges
amb peus descompassats...Tal vegada
t'has transformat en la teva obaga,
i, el qui era: ell, ja no hi és a la Terra.

Ets la nota negra, extraviada al
pentagrama, que per irradiació lunar,
n'has segut silenciat, arrencat, entre
barrots horitzontals.

T'he perdut....l'home bo, ha marxat a
una altra dimensió...És innecessari
el seu record...S'ha difuminat.
S'ha esvanit...! Ja no existeix..!

El polp què s'hi fa present, mitjançant
un finestral màgic, li ha donat eixida
a la formosa ànima, què a hores d'ara,
hostatja un altre indret còsmic..





Adela Payá i Prats
             🌻