OBRIM LA CAPSA DE METALL.
No veus que et miro
d'ulls endintre, què et dibuixo
aspes irisadas, què revolotejo
al fons de les teves valls de
carabruna.
No te n'adones de com
calcigo per sobre dels
teus esbarzers,
de com em tenyeixo els
llavis, de móres rubescents.
Duus al teu esguard, reflexos
de besades envermellides,
tot tu, n'ets con una mena
d'estellicó, enllumenant tot el
què t'encercla.
En ser junyits, tots dos plegats,
irradíem de més llum,
acolorim espais esblaimats,
donem més vida a allò que n'és
a punt d'esvanir- se'n.
No veus que esculpim a
l'airecel imatges què es conjuguen
amb figures geomètriques,
què connectem amb punts
còsmics, i fem meravelles.
Hi som màgics en perpètua
conjunció, i no obstant això,
ens mantenim en llunyania distant
amb espurneigs titil.lants, amb
senyals per haver de desxifrar- les.
No veus que et miro
d'ulls enfora, què palplantada
al teu davant, voldria beure
el líquid del teu calze diví.
què de cop i volta em delectaria
per ésser tu i jo al mateix temps.
Te n'has fixat de com el nostre
voler n'és ple d'arrels magnètiques,
creant un munt d'espurnes
elèctriques, de llamps centellejant.
Per ventura hem de prosseguir
trepijant viaranys oposats,
un, en direcció envers el nord
i l'altre vers el Sud...Hi vam néixer
per romandre deslligats.?
El temps en el qual hi vam
incidir, hi va ser un indret de
reconeixença, un recordatori
de vides passades, una explosió
i, una implosió a l'uníson.
Un amor nu i, un amor enxarolat,
un emmirallar- s'hi i un diluir- se'n
entre nuvolades de dol.
Un abraç de branques cargolades
i, una destral amenaçadora.
De les renúncies n'he fet regals
amorosits a uns altres, fins a restar
despullada de tants oferiments.
Ara hi visc envellutada de copes
buides sense cap interés per
emplenar- les. Tan sols en dies
plujosos, resplendeixo como femella
d'abundor, i a les arbredes assedegades
les hi dóno a beure de l'elixir dels
firmaments..
Ens vèiem en no veure'ns, ens
estimem de cossos absents,
dialoguem de paraules no vocalitzades,
i, de tant en tant, l'univers ens mostra
el que havíem clos a la capsa de metall.
Adela Payá i Prats
💛
d'ulls endintre, què et dibuixo
aspes irisadas, què revolotejo
al fons de les teves valls de
carabruna.
No te n'adones de com
calcigo per sobre dels
teus esbarzers,
de com em tenyeixo els
llavis, de móres rubescents.
Duus al teu esguard, reflexos
de besades envermellides,
tot tu, n'ets con una mena
d'estellicó, enllumenant tot el
què t'encercla.
En ser junyits, tots dos plegats,
irradíem de més llum,
acolorim espais esblaimats,
donem més vida a allò que n'és
a punt d'esvanir- se'n.
No veus que esculpim a
l'airecel imatges què es conjuguen
amb figures geomètriques,
què connectem amb punts
còsmics, i fem meravelles.
Hi som màgics en perpètua
conjunció, i no obstant això,
ens mantenim en llunyania distant
amb espurneigs titil.lants, amb
senyals per haver de desxifrar- les.
No veus que et miro
d'ulls enfora, què palplantada
al teu davant, voldria beure
el líquid del teu calze diví.
què de cop i volta em delectaria
per ésser tu i jo al mateix temps.
Te n'has fixat de com el nostre
voler n'és ple d'arrels magnètiques,
creant un munt d'espurnes
elèctriques, de llamps centellejant.
Per ventura hem de prosseguir
trepijant viaranys oposats,
un, en direcció envers el nord
i l'altre vers el Sud...Hi vam néixer
per romandre deslligats.?
El temps en el qual hi vam
incidir, hi va ser un indret de
reconeixença, un recordatori
de vides passades, una explosió
i, una implosió a l'uníson.
Un amor nu i, un amor enxarolat,
un emmirallar- s'hi i un diluir- se'n
entre nuvolades de dol.
Un abraç de branques cargolades
i, una destral amenaçadora.
De les renúncies n'he fet regals
amorosits a uns altres, fins a restar
despullada de tants oferiments.
Ara hi visc envellutada de copes
buides sense cap interés per
emplenar- les. Tan sols en dies
plujosos, resplendeixo como femella
d'abundor, i a les arbredes assedegades
les hi dóno a beure de l'elixir dels
firmaments..
Ens vèiem en no veure'ns, ens
estimem de cossos absents,
dialoguem de paraules no vocalitzades,
i, de tant en tant, l'univers ens mostra
el que havíem clos a la capsa de metall.
Adela Payá i Prats
💛
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada