NIT A CELOBERT..!
Acabem de sopar enfora:
tapetes i vi blanc,
un tallaet i converses
amb un jove negre.
Història trista, ...Arribada
a la península en patera
ja fa onze anys,
la vida guanyada amb la
venda de productes fets a
l'Àfrica.
Una tortuga amb escorça
de coco li he comprat.
Maneja el cap amb un moviment
suau i dolç. S'hi balanceja fins
a deturar- se a pleret.
Eixa bestiola em recorda
que aquests últims anys
he de prendre'm la vida amb més calma i, parsimònia.
L'esguard he d'alentir- lo,
les passes he d'aminorar-les,
el cor he de desaccelerar- lo
i als records he de treure'ls
brillantor.
Aleshores, llucaré al meu
estimat a càmera lenta,
detingut entre peces
trencaclosques,
cercant- li el lloc què li
correspon.
Pels carrerons andarejaré
a poc a poc, per si de cas,
tinc la sort després de tants anys,
de tonar a entrellucar- lo.
Tan sols em conformo
en emmirallar- me novament
als seus ulls, fent d'espills.
Reviure el sentir d'abans i
reblir- me de més entusiasme.
Se'n recordarà de nosaltres,
treballant junts al mateix indret.?
Potser si, potser no..!
Doncs no té importància..!
Les últimes imatges
abans de partir, vull que siguin
d'ell: de l'home bo, amb ànima
perllongada i llumetes de colors.
Ell, el meu estel marí, enlluernarà
el meu llambregar amb destells
de far aquàtic,
em cobrirà de sal i de sorra,
i en flairar aromes de mar,
m'assabentaré de que romandrà
al meu costat.
Me l'enduré embolcallat a dintre
del meu pensament,
el depositaré a sobre de l'estel
més bonic,
li diré adéu com ho vaig fer a la
Terra, amb llàgrimes als ulls i,
esperaré plàcidament què en
algún punt del Cosmos, incidim
per uns breus instants.
Adela Payá i Prats
🌷🌻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada