Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 1 d’octubre del 2021

NIT A CELOBERT..!




 




NIT A CELOBERT..!




Acabem de sopar enfora:
tapetes i vi blanc,
un tallaet i converses
amb un jove negre.

Història trista, ...Arribada
a la península en patera
ja fa onze anys,
la vida guanyada amb la
venda de productes fets a
l'Àfrica.

Una tortuga amb escorça
de coco li he comprat.
Maneja el cap amb un moviment
suau i dolç. S'hi balanceja fins
a deturar- se a pleret.

Eixa bestiola em recorda
que aquests últims anys
he de prendre'm la vida amb més  calma i, parsimònia.

L'esguard he d'alentir- lo,
les passes he d'aminorar-les,
el cor he de desaccelerar- lo
i als records he de treure'ls
brillantor.


Aleshores, llucaré al meu
estimat a càmera lenta,
detingut entre peces
trencaclosques,
cercant- li el lloc què li
correspon.

Pels carrerons andarejaré
a poc a poc, per si de cas,
tinc la sort després de tants anys,
de tonar a entrellucar- lo.

Tan sols em conformo
en emmirallar- me novament
als seus ulls, fent d'espills.
Reviure el sentir d'abans i
reblir- me de més entusiasme.

Se'n recordarà de nosaltres,
treballant junts al mateix indret.?
Potser si, potser no..!
Doncs no té importància..!

Les últimes imatges
abans de partir, vull que siguin
d'ell: de l'home bo, amb ànima
perllongada i llumetes de colors.

Ell, el meu estel marí, enlluernarà
el meu llambregar amb destells
de far aquàtic,
em cobrirà de sal i de sorra,
i en flairar aromes de mar,
m'assabentaré de que romandrà
al meu costat.

Me l'enduré embolcallat a dintre
del meu pensament,
el depositaré a sobre de l'estel
més bonic,
li diré adéu com ho vaig fer a la
Terra, amb llàgrimes als ulls i,
esperaré plàcidament què en
algún punt del Cosmos, incidim
per uns breus instants.





Adela Payá i Prats
          🌷🌻
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada