POSANT PEDRETES PEL CAMÍ..!
Et contemplo, després
de molt de temps,
protestant per la mancança
de mitjos al nostre hospital
de la Verge dels Lliris.
Hagués volgut ser-hi enllà,
però com sempre, he de
deambular per senderols
costeruts, i donar-ne solucions
a unes altres vivències.
Tal vegada, qualsevol jorn
hauríem de parlotejar de quelcom
important per a les nostres
ànimes, ...El nostre llibre s'hi va
quedar sense fulles que omplir.
Però ara mateix hi duc sota el
braç un tom novell, amb fulles
nívies, a sobre de les quals
inscriure'n paraules màgiques.
No t'amaguis al dessota de les
frondoses arbredes,
no et capbusses sota les
escumoses onades,
mostra'm el teu rostre,
els teus cabells platejats i,
fes- me un gran somriure com
el d'abans, tan resplendent
com un estel.
Espilla'm als teus ulls, fes- me
viatjar a l'interior del teu cos,
deixa'm navegar pels teus rierols
envermellits, i no m'expel.leixis
mai de dintre de la teva còrpora.
Ensenya'm com vius, com
penses, com sents.
Agafa'm de la mà, fins a perdre
eixe sentiment de solitud,
fins que la vida refulgeixi
novament de lluentor.
Et llauraré camins de florades,
on catifes virolades,
entapissaran els caminois que
només s'hi faran visibles en ser
un, arran de l'altre.
Et deixaré pistes per tota la
contornada, tan sols tu
n'hauràs de desencriptar- les.
T'esperaré en qualsevulla raconada en curullar- te d'amorositats,
en obrir el nostre volum pel
principi i prosseguir- lo.
Una conversa de paraules vives
en farà retronar tot allò que hi
va restar: ocult, obscurit,
metamorfosejat...Haurem d'espetegar els forrellats de les nostres ànimes encarcerades.
Fes-li un foradet a les murades
del teu cor....Atreveix- te a sortir- te'n de dintre dels amagatalls. Treu el cap per la finestreta, i almenys diguis alguna cosa, pronuncia un bell so.
Adela Payá i Prats
☯️
de molt de temps,
protestant per la mancança
de mitjos al nostre hospital
de la Verge dels Lliris.
Hagués volgut ser-hi enllà,
però com sempre, he de
deambular per senderols
costeruts, i donar-ne solucions
a unes altres vivències.
Tal vegada, qualsevol jorn
hauríem de parlotejar de quelcom
important per a les nostres
ànimes, ...El nostre llibre s'hi va
quedar sense fulles que omplir.
Però ara mateix hi duc sota el
braç un tom novell, amb fulles
nívies, a sobre de les quals
inscriure'n paraules màgiques.
No t'amaguis al dessota de les
frondoses arbredes,
no et capbusses sota les
escumoses onades,
mostra'm el teu rostre,
els teus cabells platejats i,
fes- me un gran somriure com
el d'abans, tan resplendent
com un estel.
Espilla'm als teus ulls, fes- me
viatjar a l'interior del teu cos,
deixa'm navegar pels teus rierols
envermellits, i no m'expel.leixis
mai de dintre de la teva còrpora.
Ensenya'm com vius, com
penses, com sents.
Agafa'm de la mà, fins a perdre
eixe sentiment de solitud,
fins que la vida refulgeixi
novament de lluentor.
Et llauraré camins de florades,
on catifes virolades,
entapissaran els caminois que
només s'hi faran visibles en ser
un, arran de l'altre.
Et deixaré pistes per tota la
contornada, tan sols tu
n'hauràs de desencriptar- les.
T'esperaré en qualsevulla raconada en curullar- te d'amorositats,
en obrir el nostre volum pel
principi i prosseguir- lo.
Una conversa de paraules vives
en farà retronar tot allò que hi
va restar: ocult, obscurit,
metamorfosejat...Haurem d'espetegar els forrellats de les nostres ànimes encarcerades.
Fes-li un foradet a les murades
del teu cor....Atreveix- te a sortir- te'n de dintre dels amagatalls. Treu el cap per la finestreta, i almenys diguis alguna cosa, pronuncia un bell so.
Adela Payá i Prats
☯️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada