UN BALL DIVÍ..!

 

UN BALL DIVÍ..!

Camí de petjades
blanquívoles,
de fanals enrogits,
a sobre de llençols
esclarits.

Sota les hopalandes
obscurides,
petons d'aiguaneu, des
dels estels refulgents,
em recobreixen de lluentor.

Abillada d'estellicons
ballo amb enagos de
glassa,
rodolo com baldufa
embogida i, de mica
en mica, cavalco a sobre
de núvols de lilà.

A la Mare Terra, endolceixo
de llumetes carmesí,
Exploradora de les arbredes,
gaudeixo de cadascun dels
seus fruits.

Amiga de fades i donyets
m'acotxo entre pètals de
flor i, m'endinso a les
portalades dels arbres.

Al bell mig de les gorgues
nedo durant hores, mentre
la meva pell n'és tatuada
pels missatges solars.

Hi som divins, fractals de
llum, on un estol d'endimoniats
s'han capficat, per fer- se'n
representatius de les energies
creadores.

Cerquem la creació endintre
nostre, doncs hi som espurnes
daurades, expel.lides des de
la magnanimitat...

Activem els nostres dons
adormits, cocreem amb la
divinitat i, tanmateix pensem
que res no hi som,
tot ho abastim.




 
  
Adela Payá i Prats
             🌟