REPÀS DELS SILENCIS

 

Edelweiss. Su nombre Leontopodium Alpinum viene del griego y significa “Pie de León de los Alpes”. ... Desde entonces en su honor, la flor de las nieves se llama Edelweiss y es símbolo de amor verdadero y eterno, como el de los dos jóvenes que murieron arropados por la nieve.

REPÀS DELS SILENCIS

De menuda, parlava només
amb els germans, i amb les
monyeques;
els de fora, no n'eren hostes
de les meves paraules.
Gairebé no articulava cap soroll.

Potser els escoltava o feia què
els escoltava. Ningú produïa a dintre
meu les ganes per viure de veritat.
Em semblaven titelles,
ninots de drap, fent repeticiones
de les mateixes coses.

M'agradava estar a soles,
i fer- ne petits descobriments,
viatjar amb la BH i, deixar- me
acaronar per les ventúries.
Els homes només volien el
què volien..

A les dones joves ens miràvem
com si fóssim perotets.
Un noviet que hi vaig tenir
a una edat primerenca,
em deia que no em deixaria
treballar, malgrat que estudiés

el que estudiés, ell, em volia
a casa, fent de minyona.
Aleshores, hi vaig tornar a callar
i, me'n vaig anar...No comprenia
eixa dèria que tenia qualsevol
per dir- me el que havia o no

havia de fer. M'hi vaig arraulir
en un món que no existia.
Hui per hui, hi sóc com una
ventriloqua que emmudeix els
mots de la femella que em vol
fer parlar....

Ningú no comprèn què
tinc el meu propi llenguatge,
no precise d'altres veus.
D'adolescent, hi vaig perdre
molts noviets, s'avorrien fins
a restar molt cansats de tanta

xerrameca amb ells mateixos.
Havia decidit no pronunciar
ni un mot.
Em pregunto perquè feia això.
Potser silenciava el que no
es delectava per ser-ne exposat.

Als homes, els trobava molt faltats
de cervell, n'eren mans volent
esprémer la meva pell. Ulls què es
detenien a les baranes del meu
cos, sense cap interès per
aprofunditzar en res.

D'adulta, em complau contemplar
la vida sense pronunciar cap vocable.
Hi sóc muda de sons, encara que
en una estoneta, hi puc emplenar
fulles, de paraules escrites.
Les meves mans han pres el paper

dels llavis entreobrint- s'hi.
Boca amb deu dits caligràfics, que
tot ho diuen, que tot ho xarren.
Els musells hi són cavorques closes.
De dintre d'elles tan sols s'enlairen
xiscles de nens, volent tornar a casa.





Adela Payá i Prats
             🌷