ENTRE DUES VIDES.. !
Tràgicament aigualida,
se me'n surt un líquid
acuós, per totes les venes
i artèries.
No n'és de color roig què
n'és cristal.lí,
la seva lluentor s'esparpalla
pels espais embrutits.
Em col.lapso, em dissolc,
hi sóc una figura humana,
desapareixent de mica en mica.
Hi faig pluja diamantina.
Em contemplo al davant
dels espills i no m'hi trobo,
potser de la meva còrpora brollen
musells, engolint- se el meu cos.
No hi sóc, no respiro, m'he esvanit,
la meva ànima tot ho embolcalla..
He marxat al món on tot és possible
on un pensament té acció a l'instant.
Ha hagut massa lentitud en els fets,
excesiva demora, una tardança
inexplicable, un deteriorament en
les energies de la creació.
Al mirall, n'hi ha l'ombra nívia
d'una dona massa aixafada, força
capolada, que manca del coratge
per fer-ne arreplecs dels seus trossets.
Al teló de fons, n'hi ha un excés de
borumballa, interessos inexplicables
dels qui fan de les vivències un
sorramoll d'aigües empudeïdes.
M'encongeixo... Papallona d'aigua,
esmicolada entre ales esfilagarsades,
on res meu, s'hi farà present ja en
aquesta existència.
Descomposta entre brusquines,
m'afanyo per fer- me present en
unes altres dimensions, on els miracles
i, la màgia hi són presents.
Els llambrots dels saures, ací al
planeta, s'han endrapat les meves
energies,...Sí de cas, em queda alguna
engruna, he d'aprofitar- la.
Prou de més paranys, de tants
obstacles, d'un inabastable nierol
amorosit; d'un perllongat aguait
que no es deté.
Tràgicament aigualida,
se me'n surt un líquid
acuós, per totes les venes
i, artèries.
M'invisibilitzo de mica en
mica...Aquest no és el lloc
on vull estar- me'n...Vés a saber a qui corresponen els desitjos
als quals n'estic sotmesa.
Els meus rauen no acomplits,
endormiscats encara endintre
dels ous de closca pètria.
En visualitzar l'indret on pugui
avançar, aleshores em detindré,
ací en comptes d'evolucionar,
he minvat com flor corsecada.
No vull romandre en paratges
reblerts d'ignorants, establint les seves lleis, perquè no puc obeir normes que hi vagin contra la mateixa vida.
No crec que trigui molt en esgarriar-me.
L' amor no pot expandir- se al cor
d'una majoria, que cerca sobreviure
espigolant als altres.
M'eixamoro, m'eixugo, em resseco,
m'enfonso al fons de la gleva,
em distribueixo en cada porus
de la Mare Terra.
M'esbravo, em dissemino.
Ja no hi sóc...!
Començo el meu camí de
desintegració....Adéu siau..!
Adela Payá i Prats
🌻
se me'n surt un líquid
acuós, per totes les venes
i artèries.
No n'és de color roig què
n'és cristal.lí,
la seva lluentor s'esparpalla
pels espais embrutits.
Em col.lapso, em dissolc,
hi sóc una figura humana,
desapareixent de mica en mica.
Hi faig pluja diamantina.
Em contemplo al davant
dels espills i no m'hi trobo,
potser de la meva còrpora brollen
musells, engolint- se el meu cos.
No hi sóc, no respiro, m'he esvanit,
la meva ànima tot ho embolcalla..
He marxat al món on tot és possible
on un pensament té acció a l'instant.
Ha hagut massa lentitud en els fets,
excesiva demora, una tardança
inexplicable, un deteriorament en
les energies de la creació.
Al mirall, n'hi ha l'ombra nívia
d'una dona massa aixafada, força
capolada, que manca del coratge
per fer-ne arreplecs dels seus trossets.
Al teló de fons, n'hi ha un excés de
borumballa, interessos inexplicables
dels qui fan de les vivències un
sorramoll d'aigües empudeïdes.
M'encongeixo... Papallona d'aigua,
esmicolada entre ales esfilagarsades,
on res meu, s'hi farà present ja en
aquesta existència.
Descomposta entre brusquines,
m'afanyo per fer- me present en
unes altres dimensions, on els miracles
i, la màgia hi són presents.
Els llambrots dels saures, ací al
planeta, s'han endrapat les meves
energies,...Sí de cas, em queda alguna
engruna, he d'aprofitar- la.
Prou de més paranys, de tants
obstacles, d'un inabastable nierol
amorosit; d'un perllongat aguait
que no es deté.
Tràgicament aigualida,
se me'n surt un líquid
acuós, per totes les venes
i, artèries.
M'invisibilitzo de mica en
mica...Aquest no és el lloc
on vull estar- me'n...Vés a saber a qui corresponen els desitjos
als quals n'estic sotmesa.
Els meus rauen no acomplits,
endormiscats encara endintre
dels ous de closca pètria.
En visualitzar l'indret on pugui
avançar, aleshores em detindré,
ací en comptes d'evolucionar,
he minvat com flor corsecada.
No vull romandre en paratges
reblerts d'ignorants, establint les seves lleis, perquè no puc obeir normes que hi vagin contra la mateixa vida.
No crec que trigui molt en esgarriar-me.
L' amor no pot expandir- se al cor
d'una majoria, que cerca sobreviure
espigolant als altres.
M'eixamoro, m'eixugo, em resseco,
m'enfonso al fons de la gleva,
em distribueixo en cada porus
de la Mare Terra.
M'esbravo, em dissemino.
Ja no hi sóc...!
Començo el meu camí de
desintegració....Adéu siau..!
Adela Payá i Prats
🌻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada