Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 31 d’agost del 2022

CELSO EMILIO FERREIRO





 



CELSO EMILIO FERREIRO
(1912-1979) Gallec




<MENSAJE DESDE EL SILENCIO>


Tú sabes muy bien, amigo, el gran secreto
de ese tiempo que pasa y que nos muele
con rodeznos de sombras,
sin mañana y sin ayer.

En nuestras manos de barros nada queda
todo se nos deshace, todo nos huye
como el viento que brama
como el agua que corre.

No somos mas que cosas
con diferentes nombres:
camino, gusano, hoja,
estrella, árbol, hombre.

Cosas
que el tiempo ha de pudrir.
Y mientras tanto
desde ningún sitio hasta un lejano sitio,
vamos, ciegamente, igual que topos,
perforando el largo túnel de una noche
que jamás tiene fin; siempre perforando
sin más norte que la muerte.

Preguntas y preguntas y preguntas,
siempre preguntando. Nadie responde.

                              
Celso Emilio Ferreiro

             💜🌾




Pintures. 1 i 2.- Antonio García Patiño
                 3.- Emilia González
                




<MISSATGE DES DEL SILENCI>



Tu, saps molt bé, amic, el gran secret
d'aquest temps que passa i que ens estrinxola amb rodetes d'ombres,
sense demà i sense ahir.

En les nostres mans de llacors res no queda, tot se'ns desfà, tot ens defugeix 
com el vent que bramula
com l'aigua que s'escola.

No hi som més que atifells 
amb diferents noms:
camí, cuc, fulla,
estel, arbre, home.

Andròmines
què el temps ha de malejar.
I mentrestant
des de cap lloc fins un llunyà paratge,
hi anem, cegament, el mateix que els talps,
esberlant el perllongat túnel d'una nit
que mai en té de final, tostemps perforant
sense més nord que la mort.

Preguntes i preguntes i preguntes,
sempre interpel.lant. Ningú respon.



Celso Emilio Ferreiro
               🦋






dimarts, 30 d’agost del 2022

VICENTE HUIDROBO






 




VICENTE HUIDROBO

  (1893-1948) Xilè



<LA VIDA ES SUEÑO >




Los ojos andan de día en día

Las princesas pasan de rama en rama

Como la sangre de los enanos

Que cae igual que todas sobre las hojas

Cuando llega su hora de noche en noche. 


Las hojas muertas quieren hablar

Son gemelas de voz dolorida

Son la sangre de las princesas

Y los ojos de rama en rama

Que caen igual que los astros viejos

Con las alas rotas como corbatas 


La sangre cae de rama en rama

De ojo en ojo y de voz en voz

La sangre cae como corbatas

No puede huir saltando como los enanos

Cuando las princesas pasan

Hacia sus astros doloridos. 


Como las alas de las hojas

Como los ojos de las olas

Como las hojas de los ojos

Como las olas de las alas. 


Las horas caen de minuto en minuto

Como la sangre

Que quiere hablar. 




Vicente Huidrobo




                      ⭐⭐⭐




<LA VIDA ÉS SOMNI>



Els ulls andaregen de dia en dia

Les princeses passen de branca en branca

Com la sang dels nans

que davalla igual que totes a sobre del fullam 

Quan arriba la seva hora de nit en nit.  



Les fulles mortes volen parlar

Són bessones de veu adolorida

Són la sang de les princeses

Y els ulls de branca en branca

Que cauen igual que els astres vells

Amb les ales trencades com corbatins.



La sang s'esguimba de branca en branca

D'ull en ull i de veu en veu

La sang vessa com a corbatins

No pot enfugir- se saltironant com els nans

Quan les princeses passen

Envers els seus astres apesarats. 


Com les ales de les fulles

Com els ulls de les onades

Com les fulles dels ulls

Com les ones de les ales.



Les hores s'escauen de minut en minut

Com la sang

que hi vol parlar.




Vicente Huidrobo 

               🦋



Pintures: Joan Miró

  



ANIVERSARI DE MAR

 El 22 d'agost hi vas fer 20 anys,

nina preciosa. La teva àvia t'estima

molt. 💜 








ÀGUEDA I MAR ( Mare i Filla)






                         🧡🦋💚

dilluns, 29 d’agost del 2022

GUILLAUME APOLLINAIRE




 



GUILLAUME APOLLINAIRE

            (1880-1918)




<EL CANTO DE AMOR> 



He aquí de qué está hecho el canto sinfónico del amor.

Existe el canto del amor de antaño.

El ruido de los besos apasionados de los amantes ilustres.

Los gritos de amor de las mortales violadas por los dioses.

Las virilidades de los héroes fabulosos erigidas como obuses contra aviones.

El aullido precioso de Jasón.

El canto mortal del cisne. 


El himno victorioso que los primeros rayos del sol hicieron

cantar a Memnon el inmóvil.

Existe el grito de las sabinas en el momento del rapto.

Existen también los gritos de amor de los felinos en las junglas.

El rumor sordo de las savias ascendiendo por las plantas tropicales.

El trueno de las artillerías que cumplen el terrible amor de los pueblos.

Las olas del mar en donde nace la vida y la belleza.

Existe el canto de todo el amor del mundo.



Guillaume Apollinaire



                              ⭐⭐⭐



<EL CANT D'AMOR>



Heus ací, de que és fet el cant

sinfònic de l'amor.

Existeix el cant de l'amor d'antany.

L'aldarull dels petons apassionats 

dels amants il.lustres.

Els crits d'amor de les mortals 

violades pels déus.

Les virilitats dels herois fabulosos

instaurades com obusos contra 

avions.

L'udol preciós de Jasó.

El cant mortal del cigne. 


L'himne victoriós què els primers raigs del Sol feren 

cantussejar a Memnó l'immòbil.

Existeix l'aliret de les Sabines en el moment del rapte.

Existeixen també els gemecs d'amor dels felins a la selva.

La remor sorda de les sabes pujant per les plantes tropicals.

El tro de les artilleries que acompleixen el terrible amor dels pobles.

Les onades de la mar des d'on neix la vida i la formosor.

Existeix la balada de tot l'amor del món.


  


Guillaume Apollinaire

                  💜



Pintures: 

                

                 1-Giirgio de Chirico

                 2-Henri de Toulouse Lautrec

               

            



diumenge, 28 d’agost del 2022

ON SÓC..?


 


ON SÓC..?



Aquesta boleta de la
Terra, tan blava, tan
dolça, que gairebé la
desconec, la ignoro.

El més lluny, el més
apartat, on he anat,
ha segut a França:
en concret a Toulouse.

Treball i més treball,
i pocs diners, he hagut de
conformar- me en mirar
un munt de targetes postals.

En moriré i poca cosa
sabré del planeta on
hi visc..Això sí, a les nits,
mentre dormo, hi sóc on

decideixo estar- me'n.
Fins i tot, també viatjo
més enllà de la Terra.
Parlo amb mortets, i

esclato de moltes riallades,
més que quan hi sóc desperta.
M'ho passo millor amb les
quimeres que amb la realitat.


Aixecar- me del llit, em costa
molt, i només em delecto
perquè hi arribi l'hora de
fer nona, d'aclucar els ulls.

Enduc alguns anys perduda,
extraviada entre éssers
humans i, he de reconèixer
que no em sento cofoia ací.

Volgués conèixer altres
llocs, saber com s'ho fa la
resta de la humanitat
per a defugir- se'n de les tristeses.

A mi en mengen, s'hi apropen
com boques carnívores,
i passo els dies aspergint- les
amb sprays espanta- llambrots.

No connecto amb ningú
fins al punt de pensar- hi
que potser estigués morta,
o davallada d'un altre estel.

Gaia em diu que hi sóc viva,
però que de tant en tant,
traspasso portalades
dimensionals o em trasllado

a unes línies paral.leles.
De totes maneres, vagi on
vagi, sempre m'estic a soles,
cap amic amb el qual poder

tenir- ne converses, o diàlegs.
Tot n'és virtual, i començo
a estar molt emprenyada.
Voldria tornar al món de

la Infantesa on tot n'era
emplenat de jocs i d'amistats.
Et fas gran i tot s'esvaneix,
es difumina a poc a poc,

però en fer neteja dels
cristalls encara hi puc
veure'm reflectida a sobre d'ells.
Hi sóc jo, o n'és una altra de diferent.?

Als somnis condueixo un
cotxe de joguines al bell
mig de l'autovia,
tal vegada, he confós la vida

amb un esbarjo , o ben bé, em sembla
una immensa engalipada.?
o somnio desperta, i em
reviscolo mentre dormisquejo?

Amb un carruatge de fireta
n'és clar que no travessaré
ni els Pirineus.. A més a més,
perquè no puc encaixar amb

ningú ni amb cap cosa.?
Hi visc desacoblada, res no em
satisfà, i n'es una mica nefast
andarejar per la vida sens poder

anellar- te amb cap ésser viu.
Estaré feta de plàstic, de matèria
sintètica, seré l'al.lucinació d'un
semi déu dansarí, què es complau

de fer- ne alteracions de la creació.?
M'he traspaperat, no trobo el meu
emplaçament ací a la Terra,
o tal vegada, transito per llocs

que no acabo de comprendre.? 
O la mort n'és tan a prop, que he
deixat de sentir la pròpia existència.?
A la llar, de tant en tant, s'escolten


veus que parlen inintel·ligiblement.
La mare en mira a través dels
ulls de la meva filla gran, i potser
em trobo en qualsevol racó de l'espai.

Existeixo desharmonitzada,
disgregada en un munt de partícules,
i he de transcórrer un lapse de
temps, per a recompondre'm tota sencera.




Adela Payá i Prats
 🤔



DISCORDANÇA


 





DISCORDANÇA




La concordànça amb
els altres, de vegades
n'és com una mena de
repulsió, de dispositiu
antagònic, què ens
trasllada a llocs distants,
on els nostres esperits
en fan escarafalls.

Ni hi ha que pactar
tractats de concòrdia,
on el respecte hi sigui
afí a les dues parts.
No pot, un, estar per
sobre de l'altre, xafigant
el seu cap de sovint.

N'haurem de cercar per
tant, una tercera opció,
ni la teva, ni la meva,
una altra de ben diferent
què qualli amb els dos.

No has de voler que
faci tot el que tu vulguis
per tal de demostrar- te
el meu amor,
perquè encara que t'estimi
no sempre hi estaré
d'acord amb tu.

Em dius, vine i quan vaig
et tanques a la teva cambra,
tot envoltat de llibres,
negant- me l'accés a la
teva estança, fent que em
sentís d'allò més infructuosa.

A l'hora de fruir de la nostra
unió, em parlaves d'unes altres
dones, i mai no projectaves
futurs de tots dos plegats.
Sens paraules, sense a penes
comunicació, hi vas posar
un munt d'entrebancs.

A poc a poc, em vas absentar
dels teus propòsits de vida,
i tanmateix hi vaig ser jo, la
que va marxar, tu, ja havies
adobat els conreus amb fem
i guano per a romandre
força aïllats.

M'hi vaig anar perquè no
em vaig sentir mai volguda,  
tot per tu, n'eren defectes,
em volies fer a la teva mida
i en cap moment no vas
respectar la meva essència
divina.

Un, no pot afermar que n'és
enamoradís d'algú, quan tot
ho albira emplenat
d'imperfeccions,
quan les opinions d'uns altres
en tenen més pes que les de la
pròpia estimada.

Hi vaig girar cua, perquè
gairebé tot, rutllava en contra
de les querences.
Perquè m'entrellucaves com
una desigual, com una
heterògenia. Res no vas perdre.
Fins i tot, traduït als teus termes:
Tu, hi vas guanyar.


 

 

Adela Payá i Prats
     

💔

HERMANN HESSE





 



HERMANN HESSE

    (1877-1962)



“La mayoría de los seres humanos, son como las hojas que caen de los árboles, que vuelan y revolotean por el aire, vacilan y por último se precipitan al suelo. 


Otros, por el contrario, casi son como estrellas: siguen un camino fijo, ningún viento les alcanza, pues llevan en su interior su ley y su meta.”




Hermann Hesse 


                            🌼🌼🌼




" La majoria dels éssers humans, són  com les fulles que davallen des dels arbres, que volen i revolotegen per les airines, vacil.len i per últim es precipiten contra el sòl. 

Uns altres, pel contrari, gairebé són com estels: segueixen un camí fix, ninguna ventada els atrapa, doncs porten al seu interior la seva llei i la seva fita."




Hermann Hesse

             🌻 





dissabte, 27 d’agost del 2022

UNA PAU GAROLERA


 



UNA PAU GAROLERA



On la pau vols aconseguir,
enllà, talonegen sabates
de ball, amb tacó eixamplat.

Al l'entremig dels bancals
han instal.lat un entarimat
on tothom colpeja la fusta
amb sabates estridents.

La formosa gleva retruny
i, una escampadissa
d'ocells, de sobte,
se'n surten de les capçades
dels arbres.

Uns a altres s'alerten dels
perills..Els arbres es comuniquen
mitjançant les arrels,
els animals ho fan amb sons
guturals.

On de la pau, hi vols gaudir,
un tropell de gambades
s'hi apropen amb determinació:
cavalls al galop,
i, tanmateix t'obcequis
per envoltar- te'n de silencis
enmig de la Natura,
avui no n'és el teu jorn.

Asseguda al dessota d'una
frondosa arbreda,
disposada a iniciar una
meditació, un gos d'aspecte
salvatgí, t'ha sorprés amb
els seus grinyolats lladrucs.

Avui, ha de ser el dia dels
aldarulls..Per on trepitges:
repiqueteig de picarols.

No n'hi ha manera d'estar- se
tranquil.la, i em pregunto
d'on em ve, aquest afany
per romandre com una
estàtua, al bell mig dels
boscos.

A la llunyania: resplendor
de flamarades, que a poc a poc
s'hi acosten,
una flaire a cremat, t'impedeix
respirar amb normalitat.

Tothom comença a córrer,
crepitació de la fusta,
entre cruixits eixordadors;
les fumaroles negres,
obscureixen el paisatge
i només demano arribar- hi
a casa amb vida.

Formigues gegantines
des de les alçades,
ens llancen gavadals d'aigua.
L'irrisòria pau, s'ha trasmudat
per un guirigall
d'alarits altisonants.

Les  cromacitats
de la Mare Natura
han quedat reduïdes als
colors grisos i,
els piròmans,
han de raure amagats
en llocs desconeguts.

On la pau vols assolir
s'hi obren esvorancs,
de dintre dels quals
s'escolten musiquetes
de triangles,
i sense pensar- ho, t'has
posat a ballar
una dansa mansueta, amb
moviments alentits,
on de puntellets cauteloses
t'has ficat  a dintre de les
cavorques i dellà has
albirat éssers blanquívols,
qui s'allotgen en aqueix lloc,
els quals en treien dolces
solfejades des dels quarsos
rosats.





Adela Payá i Prats
  

🎶🎼🎵



Pintura:
Iconografía musical (fragmento de la cúpula)
Convento de la Inmaculada Concepción
(S.XVII) Épila, Zaragoza
foto: Pedro Mari Martín

💚

divendres, 26 d’agost del 2022

SURAMINA




 


 Tractament de desintoxicació dels
 Injectables...🙂 

CESARE PAVESE






 




CESARE PAVESE

(1908-1950) Italià



" Seràs estimat el dia en el qual hi puguis mostrar la teva feblesa sense que l'altre se serveixi d'això per a reafirmar la seva força."   


Cesare Pavese 


                        ⭐⭐⭐ 


"Serás amado el día en que puedas mostrar tu debilidad sin que el otro se sirva de esto para afirmar su fuerza".



Cesare Pavese



1 i 2.-Pintures : Egon Schiele

            (1890-1918) 


      3.- Pablo Picasso



dijous, 25 d’agost del 2022

MIGUEL DE UNAMUNO





 



MIGUEL DE UNAMUNO

       (1864-1936)



“Los hombres no sucumbimos a las grandes penas y a las grandes alegrías, y es porque esas penas y esas alegrías vienen embozadas en una inmensa niebla de pequeños incidentes. Y la vida es esto, niebla. La vida es una nebulosa.”



                         💎💎💎 


" Els homes no sucumbim a les grans penes i a les grans joies, i és perquè eixes penes i eixes joies venen amorrallades en una immensa boira de petits incidents. I la vida és això, boira. La vida n'és una nebulosa. "



                         💎💎💎



“El hombre en cuanto habla miente, y en cuanto se habla a sí mismo, es decir, en cuanto piensa sabiendo que piensa, se miente. No hay más verdad que la vida fisiológica. La palabra, este producto social, se ha hecho para mentir." 


         

                         💎💎💎


" L'home en quan parla menteix, i en quan es parla a si mateix, és a dir, en quan pensa sabent que pensa, es menteix. No n'hi ha més veritat que la vida fisiològica. La paraula, aquest producte social, ha segut feta per a donar figues per llanternes."




Miguel de Unamuno | Niebla





Pintures. 1.- Niebla

                 2.- Francisco Fonseca

                 3.- Ronald companoca


                               🌌  


 . 

 


ARXIU FAMILIAR




 


1 i 2 .- Àgueda i Mercè de menudetes amb els Avis.

         

      3.- El meu pare de jove a la fira, disparant.

                          🧡💛