UN ESTIU SERPENTÍ.
Llenya amuntegada,
on les serps han fet
el seu nierol.
Sinuositat d'esfilagarsats
i perllongats cossets
tubulars, farcint la
gleva de <S> i de
xisclets sibilants.
Convivència durant
un allargassat estiu
amb els ofidis.
Estança proscrita,
càntics infernals,
amb somnis de monstres
colossals.
La casa: la mansió dels
rèptils.
A l'anouer pujàvem cada
vegada què n'hi havia
processó d'escurçons.
Fèiem l'harca de codolells
arrodonits, contra aqueixa
cercavila de bestioles,
que tanmateix ens
semblaven: invasores.
De cop i volta, una fosca
nit hi van marxar,
però em penso que
alguna cosa estranya
el pare junt a altres
homes de camp, hi van fer.
Un jorn qualsevol,
el quart n'era net, els troncs
de fusta per a cremar,
els varen arreplegar contra
un mur encalcinat.
I aleshores, vam poder
treure un munt de joguines
abandonades des de
feia molt temps.
Les nines hi van ser banyades
de tanta brutícia retinguda,
els arcs i les fletxes
es posarem en acció,
i una caixa de llautó
rovellada, ens va mostrar
records d'un vell passat.
Vam recuperar l'habitacle
de les andròmines, les quals
caigueren a mans dels
serpents, durant tres mesos.
Des d'aquell succés,
als somnieigs, un immens
ofidi, de molts metros de
llargària, colpejavs el portell
de la casa, sense descans.
En feia reclams de la seva
suposada llar arravatada.
Adela Payá i Prats
🐉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada