UNA PAU GAROLERA
On la pau vols aconseguir,
enllà, talonegen sabates
de ball, amb tacó eixamplat.
Al l'entremig dels bancals
han instal.lat un entarimat
on tothom colpeja la fusta
amb sabates estridents.
La formosa gleva retruny
i, una escampadissa
d'ocells, de sobte,
se'n surten de les capçades
dels arbres.
Uns a altres s'alerten dels
perills..Els arbres es comuniquen
mitjançant les arrels,
els animals ho fan amb sons
guturals.
On de la pau, hi vols gaudir,
un tropell de gambades
s'hi apropen amb determinació:
cavalls al galop,
i, tanmateix t'obcequis
per envoltar- te'n de silencis
enmig de la Natura,
avui no n'és el teu jorn.
Asseguda al dessota d'una
frondosa arbreda,
disposada a iniciar una
meditació, un gos d'aspecte
salvatgí, t'ha sorprés amb
els seus grinyolats lladrucs.
Avui, ha de ser el dia dels
aldarulls..Per on trepitges:
repiqueteig de picarols.
No n'hi ha manera d'estar- se
tranquil.la, i em pregunto
d'on em ve, aquest afany
per romandre com una
estàtua, al bell mig dels
boscos.
A la llunyania: resplendor
de flamarades, que a poc a poc
s'hi acosten,
una flaire a cremat, t'impedeix
respirar amb normalitat.
Tothom comença a córrer,
crepitació de la fusta,
entre cruixits eixordadors;
les fumaroles negres,
obscureixen el paisatge
i només demano arribar- hi
a casa amb vida.
Formigues gegantines
des de les alçades,
ens llancen gavadals d'aigua.
L'irrisòria pau, s'ha trasmudat
per un guirigall
d'alarits altisonants.
Les cromacitats
de la Mare Natura
han quedat reduïdes als
colors grisos i,
els piròmans,
han de raure amagats
en llocs desconeguts.
On la pau vols assolir
s'hi obren esvorancs,
de dintre dels quals
s'escolten musiquetes
de triangles,
i sense pensar- ho, t'has
posat a ballar
una dansa mansueta, amb
moviments alentits,
on de puntellets cauteloses
t'has ficat a dintre de les
cavorques i dellà has
albirat éssers blanquívols,
qui s'allotgen en aqueix lloc,
els quals en treien dolces
solfejades des dels quarsos
rosats.
Adela Payá i Prats
🎶🎼🎵
Pintura:
Iconografía musical (fragmento de la cúpula)
Convento de la Inmaculada Concepción
(S.XVII) Épila, Zaragoza
foto: Pedro Mari Martín
💚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada