REMEMORACIÓ
Ploro la veu absentada
del lloro cantor.
El sòl n'ha restat cobert
de les plomes davallades.
Les murades de roig llueixen.
Una mà excelsa ha arrencat
plomes de colors: llambordes envermellides.
M'emmirallo a sobre d'espills
d'aigües escarlates
i un barrufet tenyit de grana
amb el seu trident
m'ha punxat les galtes,
des d'on ara rebrollen
plomes de la bestiola
esplomissada.
L'ocell tot despullat
hi fa empelts des del meu
rostre envers al seu cosset
desabrigat.
Abillats tots dos de
plomatge virolat, ens hem
atrevit a cantussejar
lletres amorosides
que parlen de dues criatures
les quals hi varen fer obviats
dels seus sentiments.
Hui per hui, no se'n recorden
absolutament de res.
Candeles de llums al llarg
de la mar, enllumenen una
femella amb el seu papagai.
L'aucell ja recuperat li
transmeteix a la muller
paraules d'un home extraviat
a les dunes del desert.
Ella, de sobte, ha recuperat la
memòria, i amb els seus
raigs d'ulls irisats,
dibuixa la figura del seu amant.
Adela Payá i Prats
🦜
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada