DISCORDANÇA

 

DISCORDANÇA

La concordànça amb

els altres, de vegades

n'és com una mena de

repulsió, de dispositiu

antagònic, què ens

trasllada a llocs distants,

on els nostres esperits

en fan escarafalls.

Ni hi ha que pactar

tractats de concòrdia,

on el respecte hi sigui

afí a les dues parts.

No pot, un, estar per

sobre de l'altre, xafigant

el seu cap de sovint.

N'haurem de cercar per

tant, una tercera opció,

ni la teva, ni la meva,

una altra de ben diferent

què qualli amb els dos.

No has de voler que

faci tot el que tu vulguis

per tal de demostrar- te

el meu amor,

perquè encara que t'estimi

no sempre hi estaré

d'acord amb tu.

Em dius, vine i quan vaig

et tanques a la teva cambra,

tot envoltat de llibres,

negant- me l'accés a la

teva estança, fent que em

sentís d'allò més infructuosa.

A l'hora de fruir de la nostra

unió, em parlaves d'unes altres

dones, i mai no projectaves

futurs de tots dos plegats.

Sens paraules, sense a penes

comunicació, hi vas posar

un munt d'entrebancs.

A poc a poc, em vas absentar

dels teus propòsits de vida,

i tanmateix hi vaig ser jo, la

que va marxar, tu, ja havies

adobat els conreus amb fem

i guano per a romandre

força aïllats.

M'hi vaig anar perquè no

em vaig sentir mai volguda,  

tot per tu, n'eren defectes,

em volies fer a la teva mida

i en cap moment no vas

respectar la meva essència

divina.

Un, no pot afermar que n'és

enamoradís d'algú, quan tot

ho albira emplenat

d'imperfeccions,

quan les opinions d'uns altres

en tenen més pes que les de la

pròpia estimada.

Hi vaig girar cua, perquè

gairebé tot, rutllava en contra

de les querences.

Perquè m'entrellucaves com

una desigual, com una

heterògenia. Res no vas perdre.

Fins i tot, traduït als teus termes:

Tu, hi vas guanyar.

 

 

Adela Payá i Prats

     

💔