L'ARBREDA DESVETLLADA

PINTORA:

 ANASTASIA TRUSOVA

L'ARBREDA DESVETLLADA

En arribar-hi

a la teva llar,

sí és que pensis que

ho assoliràs,

fes caure des del cel

globus de colors,

i joguines per als

nens petitons.

Què els senyals

anuncien

els teus passos

alígers, entre els

sons celestials

i, els estels dorments.

No triguis gaire en

compassar el teu

andarejar amb el

bategar de la Terra.

Fes- te humà per un

lapse de temps.

Entona la teva veu al

ritme dels refilets dels

ocells, i no et distreguis

en perdre't pels viarons

emplenats de males

herbes i fullaraca.

Dus-me el teu silenci

a dojo, amagat al fons

de la gargamella i, sabré

com fer estiregassar els

mots, retinguts als

musells dels peixos.

No deixis de banda el

teu somriure,

aquell que sempre hi

va ser el substitut

de les dolces paraules i,

dels instants

que junts compartirem,

constrenyent sentiments.

Que no te se passi pel

cap, girar cua a meitat del

trajecte, i pensa que

segueixo esperant- te

arran de l'arbre de fulles

glauques i flors porpres.

Ens vam descuidar de

dir-nos adéu i, han

transcorregut cinc lustres

de portó obert

amb els batents dels

finestrals fent de ventalls.

No t'oblidis de donar- li'n llum

als mots quequejats,

i cerca el raconet on ens

espera l'arbust fervent,

almenys podrem

encoratjar- nos en solfejar

sonoritats engolides.

Però sobretot que entre

nosaltres dos s'estableixi

una concordància de

dos cors palpitant a l'uníson.

Què entremig dels nostres

cossos rebrollin jardins

i laberints de flors per

endevinar- ne.

L'arbre cantaire, assaja noves

lletres i arpegis,

es delecta perquè arribem

a temps, doncs ja ha bastit

dos seients al dessota de

la seva frondosa obaga.

Adela Payá i Prats

🌻