ON SÓC..?

 

ON SÓC..?



Aquesta boleta de la
Terra, tan blava, tan
dolça, que gairebé la
desconec, la ignoro.

El més lluny, el més
apartat, on he anat,
ha segut a França:
en concret a Toulouse.

Treball i més treball,
i pocs diners, he hagut de
conformar- me en mirar
un munt de targetes postals.

En moriré i poca cosa
sabré del planeta on
hi visc..Això sí, a les nits,
mentre dormo, hi sóc on

decideixo estar- me'n.
Fins i tot, també viatjo
més enllà de la Terra.
Parlo amb mortets, i

esclato de moltes riallades,
més que quan hi sóc desperta.
M'ho passo millor amb les
quimeres que amb la realitat.


Aixecar- me del llit, em costa
molt, i només em delecto
perquè hi arribi l'hora de
fer nona, d'aclucar els ulls.

Enduc alguns anys perduda,
extraviada entre éssers
humans i, he de reconèixer
que no em sento cofoia ací.

Volgués conèixer altres
llocs, saber com s'ho fa la
resta de la humanitat
per a defugir- se'n de les tristeses.

A mi en mengen, s'hi apropen
com boques carnívores,
i passo els dies aspergint- les
amb sprays espanta- llambrots.

No connecto amb ningú
fins al punt de pensar- hi
que potser estigués morta,
o davallada d'un altre estel.

Gaia em diu que hi sóc viva,
però que de tant en tant,
traspasso portalades
dimensionals o em trasllado

a unes línies paral.leles.
De totes maneres, vagi on
vagi, sempre m'estic a soles,
cap amic amb el qual poder

tenir- ne converses, o diàlegs.
Tot n'és virtual, i començo
a estar molt emprenyada.
Voldria tornar al món de

la Infantesa on tot n'era
emplenat de jocs i d'amistats.
Et fas gran i tot s'esvaneix,
es difumina a poc a poc,

però en fer neteja dels
cristalls encara hi puc
veure'm reflectida a sobre d'ells.
Hi sóc jo, o n'és una altra de diferent.?

Als somnis condueixo un
cotxe de joguines al bell
mig de l'autovia,
tal vegada, he confós la vida

amb un esbarjo , o ben bé, em sembla
una immensa engalipada.?
o somnio desperta, i em
reviscolo mentre dormisquejo?

Amb un carruatge de fireta
n'és clar que no travessaré
ni els Pirineus.. A més a més,
perquè no puc encaixar amb

ningú ni amb cap cosa.?
Hi visc desacoblada, res no em
satisfà, i n'es una mica nefast
andarejar per la vida sens poder

anellar- te amb cap ésser viu.
Estaré feta de plàstic, de matèria
sintètica, seré l'al.lucinació d'un
semi déu dansarí, què es complau

de fer- ne alteracions de la creació.?
M'he traspaperat, no trobo el meu
emplaçament ací a la Terra,
o tal vegada, transito per llocs

que no acabo de comprendre.? 
O la mort n'és tan a prop, que he
deixat de sentir la pròpia existència.?
A la llar, de tant en tant, s'escolten

veus que parlen inintel·ligiblement.
La mare en mira a través dels
ulls de la meva filla gran, i potser
em trobo en qualsevol racó de l'espai.

Existeixo desharmonitzada,
disgregada en un munt de partícules,
i he de transcórrer un lapse de
temps, per a recompondre'm tota sencera.




Adela Payá i Prats
 🤔