COMIAT DE L'ÀGUEDA. 🧡

 

                             🌷🌻🍁🍂🌾🌞

UNA VOLTA AL SOL..!

 

UNA VOLTA AL SOL..!

Interrompo per
un breu instant la teva
vida, al davant de la Gran
porta de cristall.

Vols donar un tomb amb
mi, a dintre del carruatge
assolellat.? N'és orlat de
garlandes i de serpentines.

Només et llevaré uns
minuts per a bressolar- nos
de moltes giragonses,
al voltant del nostre astre.

A les mans hi duc un cossiol
amb flors d'hibiscus,
on vols que te'l deixi?
Vull enllumenar la teva
estança amb colors afruitats.

El teu treball t'ha allunyat
de les sonoritats i de les
cromacitats i, encara que
lluites per millorar l'existència
dels altres, hui hauries de
fer- ne una aturada.

El fred s'ha instaurat de cop
i, el meu regal d'avui, seria
escalfar- nos sota els raigs
daurats,
contemplar els arbres a la tardor,
i, envoltar-nos d'un caramull
d'espurnes.

Hi faig un petit retall als
anys obscurits,
on els diàlegs restaren muts
i, la generositat postergada,
on les mans mancaren de
calidesa i, els llambrots
romangueren premuts.

Celebrem junts el que sigui,
parlem dels silencis,
dels camps envellutats
per les catifes motejades
de brostatge,
d'aqueix cruixir de les sabates
contra les fulles assecades.
Del barqueig del fullam,
i, dels aucells escapolint-s'hi
envers paratges més tropicals.

Vine amb mi, tanmateix hi
tingui l'interregne d"uns minuts.
Ens curullarem les mans de
rebrolls aromàtics,
escoltarem tot allò que hi
vam acallar i, potser arribaran
de bell nou els encanteris de
les fades, què durant tant de
temps, s'han hipnotitzat de
llargaruts somniegs.




Adela Payá  i Prats
            🌷

MONTSERRAT ABELLÓ

 

MONTSERRAT ABELLÓ
        (1918-2014)

<El vent damunt la pell>

El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.

Montserrat Abelló
             ⚘

FRANZ KAFKA

 

FRANZ KAFKA

(1883-1924)

" Em vaig avergonyir de mi mateix quan me'n vaig adonar que la vida n'era una festa de disfresses; i jo assistia amb el meu rostre real."

Franz Kafka

"Me avergoncé de mi mismo cuando me dí cuenta de que la vida era una fiesta de disfraces; y yo asistía con mi rostro real".

Franz Kafka

Pinturas:

1.-Raimundo de Madrazo

                (1841-1920)

 2.-Eugenio Lucas  Villaamil 

             (1858-1918)

                          💜🧡

ABRACEM LA TERRA

 

ABRACEM LA TERRA

Tant de dolor

sense apenes color:

gris, gris metal.litzat,

plumbós, de 

nyigui-nyogui. 

Tants humans torturats,

vilipendiats, enganyats,

emmalaltits, trastornats.

Els freturosos

dissenyen circumstàncies

atziagues. 

Tantes sofrences

sense escrúpols,

tantes llàgrimes 

inundant rierols, mars,

llacunes i pantans. 

Ens hem convertit en

salzes ploricons,

en calzes desproveïts.

Ens han xarrupat les 

energies des de fa

mil.lennis. 

Tant de dolor,

barrejat de llacor,

éssers vius a la Terra

en constant sofriment.

Rodolem fins que els

dits imperials ens 

assenyalen amb el polze

mirant a terra.

   

Les Energies Creadores

ens varen originar per a

ser- ne objectes dels

destructors de vida,

o potser alguns sonats,

confiscaren allò que no

els pertanyia.?

Hi som en mans dels

depravats, n'és hora de

defendre la vida i, aquest

formós planeta. Hefest 

al seu obrador segueix

forjant braçalets de ferro, 

i volanderes per als turmells. 

Ja ha arribat el temps

d'instaurar el nostre

paradís al planeta. Ja ens

toca als humans nascuts

a Gaia, d'agafar les regnes. 

Traieu tots els invents

amagats, feu patent

l'energia lliure,

el tractament a totes

les malalties,

deixeu d'enverinar- ho tot

amb el mal ús dels àtoms 

i, dels elements químics. 

Prou de tant d'estancament,

dels bloqueigs a la nostra

evolució còsmica.

Ja hem viscut massa temps

embussats, dirigits pels monstres

de la por, i les bestioles 

trasbalsades. 

Si cal, haurem d'empolainar-nos

de guerrers i salvaguardar

el nostre lloc de naixença,

les nostres famílies, el nostre

llinatge...Obriu els ulls...! 

Diguem: tanta joia ens 

embolcalla, que cada jorn que

passa n'és més bell què

l'anterior, 

tanta immensa felicitat n'és

força colpidora, que amb 

prou feines, no se la podem 

empassar d'un sol glop. 

La Mare Terra, està 

escridassant- nos a cadascun

dels seus fills.

Per ventura, l'haveu escoltada.?

Ens demana la nostra col.laboració 

Esteu atents...! 

Podrem esmentar en un no res: 

Hem transmutat el dolor per

brillantor, per lluentor.

A la fi, podem gaudir de la

felicitat en aquest indret de 

l'Univers.

Hi som tan feliços, que no en

tenim cabuda a dintre nostre..! 

Adela Payá i Prats 

            🌏

JOSEP CARNER

 

JOSEP CARNER 

  (1884-1970)

<CANÇONETA INCERTA>

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

¿És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine!-

Però: -No passis! -diu un vel

de teranyina. 

¿Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat,

colgat de mata?

¿És un recer per a adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena? 

¿Qui sap si trist o somrient

acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament,

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest matí

a què em convida!

I és camí incert cada camí,

n’és cada vida!

Josep Carner

            🌾 

1.- Lliris blaus. La Torre de Codina

2.- Leonid Afremov (1955-2019)

POEMA DE LA MEVA FILLA GRAN A LA MEVA NÉTA MAR

MAR

 

ÀGUEDA

A(MAR)

<PEIXOS VOLADORS>

En el meu somni va haver-hi un lloc on habitaven els peixos de colors, solcaven aquarel·les infinites.

La seva dansa oscil·lant formaven espirals, ballaven en la salada aigua.

Aigua cristal·lina i pura,
d'un blau penetrant,
els raigs de sol
projectaven i embolicaven càlida
una silueta d'infantesa.

Grans ulls,
sorpresa
alegre
observava per primera vegada
el mantell acolorit dels peixos ballarins.

Carícies acurades entre els seus dits,
records de mar,
de jocs,
de riures,
de calma...

Alegre i sorpresa per primera vegada...

A la llunyania un somriure,
l'alegria de l'amor...

T'he estimat, t'estimo i t'estimaré sempre...
                            

 Agueda Climent i Payá              

                  💖♾💖