ABRACEM LA TERRA

 

ABRACEM LA TERRA

Tant de dolor

sense apenes color:

gris, gris metal.litzat,

plumbós, de 

nyigui-nyogui. 

Tants humans torturats,

vilipendiats, enganyats,

emmalaltits, trastornats.

Els freturosos

dissenyen circumstàncies

atziagues. 

Tantes sofrences

sense escrúpols,

tantes llàgrimes 

inundant rierols, mars,

llacunes i pantans. 

Ens hem convertit en

salzes ploricons,

en calzes desproveïts.

Ens han xarrupat les 

energies des de fa

mil.lennis. 

Tant de dolor,

barrejat de llacor,

éssers vius a la Terra

en constant sofriment.

Rodolem fins que els

dits imperials ens 

assenyalen amb el polze

mirant a terra.

   

Les Energies Creadores

ens varen originar per a

ser- ne objectes dels

destructors de vida,

o potser alguns sonats,

confiscaren allò que no

els pertanyia.?

Hi som en mans dels

depravats, n'és hora de

defendre la vida i, aquest

formós planeta. Hefest 

al seu obrador segueix

forjant braçalets de ferro, 

i volanderes per als turmells. 

Ja ha arribat el temps

d'instaurar el nostre

paradís al planeta. Ja ens

toca als humans nascuts

a Gaia, d'agafar les regnes. 

Traieu tots els invents

amagats, feu patent

l'energia lliure,

el tractament a totes

les malalties,

deixeu d'enverinar- ho tot

amb el mal ús dels àtoms 

i, dels elements químics. 

Prou de tant d'estancament,

dels bloqueigs a la nostra

evolució còsmica.

Ja hem viscut massa temps

embussats, dirigits pels monstres

de la por, i les bestioles 

trasbalsades. 

Si cal, haurem d'empolainar-nos

de guerrers i salvaguardar

el nostre lloc de naixença,

les nostres famílies, el nostre

llinatge...Obriu els ulls...! 

Diguem: tanta joia ens 

embolcalla, que cada jorn que

passa n'és més bell què

l'anterior, 

tanta immensa felicitat n'és

força colpidora, que amb 

prou feines, no se la podem 

empassar d'un sol glop. 

La Mare Terra, està 

escridassant- nos a cadascun

dels seus fills.

Per ventura, l'haveu escoltada.?

Ens demana la nostra col.laboració 

Esteu atents...! 

Podrem esmentar en un no res: 

Hem transmutat el dolor per

brillantor, per lluentor.

A la fi, podem gaudir de la

felicitat en aquest indret de 

l'Univers.

Hi som tan feliços, que no en

tenim cabuda a dintre nostre..! 

Adela Payá i Prats 

            🌏