FELIÇ ANIVERSARI..!
Deixo caure al bell mig
de les airines: un Feliç
Aniversari...
Seixanta anys, ja n'és un
camí recorregut amb un
munt de savieses.
Un, hi és a les portalades
d'inaugurar novells viaranys
no terrenals.
També n'hi ha una arqueta
força emplenada de records.
El passat s'allargassa de
profunditats, respecte a
un futur, potser, més escurçat.
Cada jorn se'ns presenta
com un regal,
les Moires, cada vegada hi són
més a prop...De tant en tant,
se les escolta com xiuxiuegen.
I no sap, un, perquè els plans
quedin com bloquejats.
És massa agosarat somniar
en un avenir que potser no
s'hi farà evident..
Per tant, un, s'agafa a una
existència quotidiana,
a un obrir els ulls a la matinada,
i adonar- se de què el cos està
com entumit, desbaratat.
Anar- hi a la cuina i desdejunar
el café amb llet, acompanyat de
les torrades, s'ha convertit en
un ritual diari, quasi ceremoniós,
i en acabar, agraïm que
encara fruïm d'alenar i, de fer- ne
passets amb normalitat.
Avui o ahir, no n'estic segura
hi vas acomplir seixanta anys.
Hagués volgut fer- te una grossa
abraçada i haver garlat una
mica amb tu, però vivim arraulits
en mons contraposats.
Entropessarem qualsevol jorn
per un viaró afí, aleshores, ens
sortiran dels llavis paraules
desconegudes i, ens sorprendrem
de tot allò que encofurnàrem
al fons de les nostres ànimes.
Adela Payá i Prats
💜💛
de les airines: un Feliç
Aniversari...
Seixanta anys, ja n'és un
camí recorregut amb un
munt de savieses.
Un, hi és a les portalades
d'inaugurar novells viaranys
no terrenals.
També n'hi ha una arqueta
força emplenada de records.
El passat s'allargassa de
profunditats, respecte a
un futur, potser, més escurçat.
Cada jorn se'ns presenta
com un regal,
les Moires, cada vegada hi són
més a prop...De tant en tant,
se les escolta com xiuxiuegen.
I no sap, un, perquè els plans
quedin com bloquejats.
És massa agosarat somniar
en un avenir que potser no
s'hi farà evident..
Per tant, un, s'agafa a una
existència quotidiana,
a un obrir els ulls a la matinada,
i adonar- se de què el cos està
com entumit, desbaratat.
Anar- hi a la cuina i desdejunar
el café amb llet, acompanyat de
les torrades, s'ha convertit en
un ritual diari, quasi ceremoniós,
i en acabar, agraïm que
encara fruïm d'alenar i, de fer- ne
passets amb normalitat.
Avui o ahir, no n'estic segura
hi vas acomplir seixanta anys.
Hagués volgut fer- te una grossa
abraçada i haver garlat una
mica amb tu, però vivim arraulits
en mons contraposats.
Entropessarem qualsevol jorn
per un viaró afí, aleshores, ens
sortiran dels llavis paraules
desconegudes i, ens sorprendrem
de tot allò que encofurnàrem
al fons de les nostres ànimes.
Adela Payá i Prats
💜💛
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada