EL REVERS DE L'AMOR

 

EL REVERS DE L'AMOR.

Menges neules a tothora
i dels llavis se te'n surten
paraules amb grumolls.

El cel n'ha quedat pinzellat
de petits glòbuls grisos,
són els teus mots en suspensió.

Cerquis figures foradades per
on poder escapolir- te'n, la veritat
et fa sentir com vell esporuguit.

Moriràs reblert de fantasies,
de records confosos, però mai no te

n'adonaràs del que hi va ser cert.

Has viscut a sobre d'arenes
movedisses, seguint les petjades
dels ogres i ogresses mentiders.

Les veritats les has degradades
fins a transformar- les en vaporoses
ales de papallones.

Hi ets a la línea virtual de les
enganyifes, on res no hi és real.
Ocupes espais adulterats.

El día del teu òbit aniràs abillat
d'il.lusionista, amb jocs de clarobscur
ens mostraràs un decés original.

Menges neules a tothora, de tantes
te n'has afartat, que llueixis de
núvol incandescent.

Ja cap cosa no n'és important, l'únic
qui ha resultat ferit, lamentablemente,
n'has segut només que tu.

Em vas ensenyar que hi anava 
errada, el meu amor de veritat: l'home
bo, ja hi és a tocar del llindar de casa.

Tu, em vas exposar la part nefasta de
les volences, tot el més lleig m'ho vas
declarar, i malgrat les bursades,

i vaig saber allunyar- me'n del teu
costat...No hi vas ser el meu amor,
sínó el meu desamor....Adéu...!

Adela Payá i Prats
             💥