OBSERVANT LA TERRA

 

OBSERVANT LA TERRA

Entrellucava els cels,
els rierols i els oceans
i volia tenyir- me de blau.

M'embadalia amb la fullaraca
de les arbredes i anhelava
fer- me un vestit glauc.

Les sabates en serien brunes,
del color de la Terra, i les
arracades, trossets d'estels.

A tu, et retornaria al teu
indret, fet de palla i de
pedruscalls...

A la bassa on suren les
síndries, els nins jugaven
a encistellar- les.

Tinc l'ànima emplenada
de colors, malgrat que la vida
em llança brisalls obscurits.

Sembli ser que hem de calcigar
senderols de molsa reblanida,
posant esment en no enfonsar- nos.

Te'n surts d'un perill i les forces
malignes, ja et preparen un altre
parany...Mai no et deixen folgar.

Somriures barrejats de paraules
malsonants, actes desamorosits
jugant a fer- se'n tendrívols.

Per on passejava hi trobava
éssers atziacs interpretant mots
i gestos amanerats.

L'home bo n'era ben lluny,
empolainat de verd, en tenia cura
de qualsevol.

Ens sotjàvem mitjançant el fullam,
fent- nos d'espill des d'un lloc distant,
les imatges s'hi projectaven a sobre

de la daurada fulla mullada, no obstant
això, ja sabia de sobra que romandria
a soles, pels senderols vexats.






Adela Payá i Prats
            💜