PROU DE FALSES
INTERPRETACIONS..!
Qui vol un cel embrutit
on els avions juguin
a llençar- nos verins de
tot tipus, a la qual cosa
anomenin: geoenginyeria
climàtica.
A qui pugui agradar- li que
li contin mentides, i de pas
li injectin tòxics no argumentats,
amb excuses de mal pagador.
Les morts a conseqüència dels
efectes secundaris les obvien.
En quin món metal.litzat n'estem
immersos, desprotegits i força
desemparats...El terror s'ha
instaurat a les nostres vides.
Víctimes d'uns assassins, vivim
com rovellons a l'ombra dels pins.
Quina classe d'amics són els qui
només cerquin el seu propi flaix,
estampant- se'n a cada pas, per
sobre de les murades, refulgint
de colors llampants, encegant
a qualsevol de les seves cromacitats.?
Qui pot comprendre els cors
encongits dels qui s'hi complauen
per fulgurar a preu d'anar- hi
desllustrant la vida dels altres.?
Potser transiten amb llambrots
famolencs, engolint-s'ho tot.
Aquest paradís transformat
en un femer, pels destructors
de vida, a qui pot captivar,
a qui pot interessar- li'n, sí en ell
no podem enaltir la bondat
i, la humilitat dels éssers més
benèvols...
Te'n vas escapolir monstre de les
obagues, i des d'aleshores que vius més entenebrit que mai,
la meva llum t'eixorbava, doncs
ara expandeix-te de fosca nit.
Aniré al darrere vostre i amb raigs
guaridors, diluiré totes les metzines què a les airines haveu porquejat.
Doneu- vos per vençuts,
el temps de les barbàries està per
finalitzar...Un estol d'éssers daurats hi són a l'aguait...Aquesta vegada escombrarem qualsevol pollegó de dolenteria.
Tu, el xic, disfressat de bo, lleva't
la teva disfressa i llueix com el
qui ets en realitat: ensenya'ns les
teves escates, les teves banyes
i la teva gruixuda cua,
escridassa com fera ferotge i,
deixa't a un costat les teves
interpretacions tan grotesques.
INTERPRETACIONS..!
Qui vol un cel embrutit
on els avions juguin
a llençar- nos verins de
tot tipus, a la qual cosa
anomenin: geoenginyeria
climàtica.
A qui pugui agradar- li que
li contin mentides, i de pas
li injectin tòxics no argumentats,
amb excuses de mal pagador.
Les morts a conseqüència dels
efectes secundaris les obvien.
En quin món metal.litzat n'estem
immersos, desprotegits i força
desemparats...El terror s'ha
instaurat a les nostres vides.
Víctimes d'uns assassins, vivim
com rovellons a l'ombra dels pins.
Quina classe d'amics són els qui
només cerquin el seu propi flaix,
estampant- se'n a cada pas, per
sobre de les murades, refulgint
de colors llampants, encegant
a qualsevol de les seves cromacitats.?
Qui pot comprendre els cors
encongits dels qui s'hi complauen
per fulgurar a preu d'anar- hi
desllustrant la vida dels altres.?
Potser transiten amb llambrots
famolencs, engolint-s'ho tot.
Aquest paradís transformat
en un femer, pels destructors
de vida, a qui pot captivar,
a qui pot interessar- li'n, sí en ell
no podem enaltir la bondat
i, la humilitat dels éssers més
benèvols...
Te'n vas escapolir monstre de les
obagues, i des d'aleshores que vius més entenebrit que mai,
la meva llum t'eixorbava, doncs
ara expandeix-te de fosca nit.
Aniré al darrere vostre i amb raigs
guaridors, diluiré totes les metzines què a les airines haveu porquejat.
Doneu- vos per vençuts,
el temps de les barbàries està per
finalitzar...Un estol d'éssers daurats hi són a l'aguait...Aquesta vegada escombrarem qualsevol pollegó de dolenteria.
Tu, el xic, disfressat de bo, lleva't
la teva disfressa i llueix com el
qui ets en realitat: ensenya'ns les
teves escates, les teves banyes
i la teva gruixuda cua,
escridassa com fera ferotge i,
deixa't a un costat les teves
interpretacions tan grotesques.
Adela Payá i Prats
🦖
🦖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada