ÀNGEL DE LA MORT..!

 

ÀNGEL DE LA MORT..!

No siguis desconsiderat:
àngel de la mort.
No vinguis vestit d'esquelet
sostenint una calavera;
o d'ombra espantadissa;
no bramis com lleó
fent rugits atemorits.
No t'atreveixis a espantar- me
més del que ho he estat
ací a la Terra.

Siguis comprensiu, i sí
ja és l'hora de que t'apropis,
fes- ho amb educació i
respecte.

Te'n vas endur al meu company
i, a cap ni un de nosaltres
ens vàreu preguntar res.
Ens haveu llevat la nostra
llibertat en tots els aspectes.

Res no decidim, estem sota
les vostres lleis, què ni tan
sols les coneixem...
Ens ompliu l'existència de
paranys i entrebancs i, després
actueu en contra del nostre
lliure albir.

No et presentis com monstre
de les tenebres,
no et dono permís per a que
t'ho passis d'allò més bé a
expenses del meu sofriment
i, del meu desconeixement del
més enllà. 

Sou desconsiderats amb els
éssers humans de la Terra.
Penso que ho sabeu, i no obstant
això, gaudiu in extremis
d'atemorir- nos més del degut.

Si has d'aplegar, fes-ho amb
tendresa i delicadesa,
allibera'm del pes de desencarnar
i, no t'atansis amb disfresses
de dimoni ni amb alarits
espaordidors, fent sonar
picarols a destemps.

Com d'abandonats hi són els
nostres cossos al planeta.
Sotmesos a les disbauxes dels
forassenyats,
atacats per qualsevol mena de
d'armes letals, disbarats a propòsit
per reduir la població i, aleshores
cap de vosaltres s'hi feu presents
per a donar- nos un cop de mà.

Això sí, ens extraíeu les nostres
ànimes, em pregunto a on les
feu arribar- hi...A llocs plens
d'alegrances o pel contrari a
indrets més abruptes.?

Reblits de por i temences com
podeu fruir d'injectar- nos més
i més agravis. .D'on veniu?  .
Sou de llum o de foscor..?
Sí sou obscurs, ja podeu girar cua,
no sou benvinguts;
de destrosses, ja n'he après
massa. 

Em connecto amb els plans
de vida, on tothom hi pugui
sentir- se feliç amb la seva
existència. Dels plans de mort
ja me n''haveu mostrat un excés
insuportable de bajanades.

De totes les llàgrimes vessades
a sobre de la Mare Terra,
té que haver- hi almenys
construïda una ciutat de cristall
on s'hi hostatgen éssers esplèndids.

No siguis empedreït,
àngel de la mort.
Demostra el teu esperit
emplenat de compassió
i no facis el brètol amb mi.
No ho mereixo de cap
de les maneres.

Dus- me el vestidet d'estels
i ensenya'm el camí per
a poder dialogar amb les
Energies Creadores, però
no m'enganyis de viaró i
m'enfilis pels penya- segats
on s'ajacen els ergàstuls.





Adela Payá i Prats
             😇