Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dissabte, 13 de novembre del 2021

SURT DE DINTRE DE LA CAVERNA..!


 



SURT DE DINTRE DE LA
CAVERNA..!




Retrunys de silenci a la casa,
el forat que has deixat s'ha
reblit de veus i d'imatges,
hui el jorn serà opac,
n'hauré de baixar el volum
de la teva veu i, la lluminositat
dels fotogrames.

Xafigar les muntanyes sense
ser- hi al teu costat es farà
costerut,
contemplar els mateixos
paisatges, què els teus ulls
varen entrellucar, serà un
turment...La vida em recorda
què he d'andarejar a soles.

Tornar a agafar el ritme de
la soledat, requereix el seu
temps i el seu espai.
Però almenys, tu, regressaràs
per a trobar- te'n amb la teva filla,
doncs, aleshores, el teu goig
hi serà la meva joia.

Et tren, camí de Sevilla,
et duu a la teva llar d'ara,
gralla que gralla,
cucleja sense parar,
n'és un ocell atordit amb
ganes d'aplegar...Mentre
me n'adono que els nostres
fils van estiragassant- s'hi.

Romanc estireganyada,
cada vegada amb el cor
més allargassat...Tenir- te
ha segut molt exultant,
encara que han hagut també
dies, de pluja i tempesta.

He gaudit de la teva companyia
tant, que mai no ho sabràs,
he callat paraules que m'eren
impossibles de pronunciar;
a l'arqueta rauen secrets que
enmig dels estels haurem
de donar- los brillantor.

Recompon la teva ànima
escanyada, refés amb l'agulla
el teixit esqueixat,
i no t'abandonis al món de les
obagues.... En reaparèixer,
acoloreix- les amb els pigments
més llampants.

Viu envoltada d'espurnes i
centelleigs, i si cal, agafa la
vareta màgica dels encanteris,
però si et plau, no arronsis les
espatlles envers les
esplugues enganyoses,
no et posis la disfressa dels
llangardaixos, i arrenca't tot
allò que no vagi amb tu.
Lluita amb les teves forces
encara que per uns moments
et desbordis de passió.


Bona arribada al Sud, on els
crepuscles s'allargassen un
temps de més, on els colors
es barregen de cromacitats
enrossides, ataronjades i
granes... Què els cels t'inspiren
de la teva llum lladrunyada.
i fes l'impossible per recuperar- la.







Adela Payá i Prats
            🌞

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada