 |
| PEIX ESCORPÍ |
EL MEU ESTIMAT
PEIXET..!
Ens hem perdut com
peixets cristal.lins
a dintre d'un poal
d'aigua clara.
El Sol en incindir
a sobre nostre, ens
ha abillat amb vestits
de carabassa.
Les pluges de lilàs
em varen tenyir del
seu color, i al teu davant
t'hi vaig fer esclafir un riure.
Enfeinats d'instruments
esmolats, sargíem pells
nacrades, de tant en tant, uns
grans ulls ens escodrinyàvem.
D'un bot me n'he sortit de
la peixera, mentre tu, continuaves
nedant, i encara que et llançava
codolells, no te'n vas adonar.
Al damunt d'una gavina que menja
herbes, n'he recorregut l'oceà, i en fer
un saltiró me n'he aprofundit
al fons dels esculls de corall.
Jamai ens tornaríem a llaçar
i, alguna llàgrima que altra en
venia, quan et pensava tan aïllat
a dintre de la teva dorca.
Ens hem esgarriat com meduses
transparents, enmig de les
immensitats...De llunyanies
i, de distàncies ens hem configurat.
Tu, el meu peix escorpí, rodamón,
a dintre d'una gibrella cenyida.
Obri els ullets, mira amunt, i fes una
exorbitant tombarella.
T'espero al pèlag dels extraviats,
on a la nit em veuràs llampeguejar
de moltes coloraines... Només has
d'atrevir- te a escapolir-te del teu balm.
Adela Payá i Prats
😘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada