Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dissabte, 25 de desembre del 2021

EPÍSTOLA A L'ETERI


 




EPÍSTOLA A L'ETERI




Vindran les roses
de pau atapeïdes,
a envellutar- me
el rostre de magarrufes
empolistrades.

A les meves mans
perfumaran d'aromes
celestials, i una mena
de consol, alleugirà
aquest pes esgarrifós
de l'existència.

Perquè la vida s'ha enfosquit
de tant d'òbit i, ell,
també engalanat d'obscur,
ha marxat amb cor encongit:
capoll de flor corrugada,
sense a penes fer-ne esclats 
d'amorositats en dispersió.

Vindran els gesmils a
eixugar- me'n les llàgrimes de
cristall i, a exposar- me un
món millor on tothom hi
tingui cabuda,
on les violències puguin ser-ne
suplantades per les benevolences,
on els malvats ocupen uns
altres indrets fets a la seva mida.

Encara que les dolences
m'estiregassen al centre de la
Terra, els germans estel.lars
m'apujaran ben a dalt, camí
del Cosmos..No més sofriment,
prou de patir tant i, tanmateix
no hi trobi consol, m'atreveixo
a obrir de tant en tant alguna
que altra finestra al cor.

Les flors de lilà em recordaran
sempre que hi vam tenir el
nostre propi esplet, lluny de
les mirades i de les tosques
paraules dels desaprensius.
Fins i tot hi vam construir la
nostra esvalotada cavorca.

Un amor amagadís, embolicat
tot ell de cel.lofana,
i ara mateix, al bell mig de l'Univers l'has desembolcallat i te n'has adonat de tot allò que hi vas voler oblidar, però que  nogensmenys, 
segueix omplint- te de pampallugues.

El nostre amor hi va estar faltat
d'accions, i per comoditat t'hi vas
negar a fer- lo cimejar...On t'hi trobis en aquests instants, descobriràs de quantes caràtules t'hi vas encobrir.

És hora de llevar- te- les totes i
mantenir-hi només el teu rostre
original....Atreveix- te a ser només
tu, i dis- me amb cos ànimic:
Quina cosa sents...? S'han esvanit
cadascun dels teus dubtes...?

Parlant de beneficis, tal vegada
hi sigui més còmode viure al bell
mig de les amorositats que no pas
a recer de qui ens pugui oferir
un munt de confort i de benestar
material.




Adela Payá i Prats
             🍀

dimarts, 21 de desembre del 2021

FIÓDOR DOSTOYEVSKI






 



FIÓDOR DOSTOYEVSKI
      (1821-1881)





" Entre els records que tots guardem n'hi ha alguns que sols se'ls comuniquem als nostres amics. Uns altres els atresorem per a nosaltres mateixos sota el segell del secret. I existeixen coses que l'home no vol confessar-se ni tan sols a si mateix".


Fiódor Dostoyevski

" Memòries del Subsòl"



"Entre los recuerdos que todos conservamos hay algunos que sólo se los contamos a nuestros amigos. Otros los guardamos para nosotros mismos bajo el sello del secreto. Y existen cosas que el hombre no quiere confesarse ni siquiera a sí mismo".



Fiódor Dostoyevski

"Memorias Del Subsuelo'




                        ⚘



Pinturas:

                 1.-Zdzislaw Beksinski. 
                 2.-Fiódor Dostoyevski
                 3,4 i 5: Sumeris


diumenge, 19 de desembre del 2021

RES A CELEBRAR..!


 






RES A CELEBRAR..!






Què festes hem de celebrar
quan amb mentides estan
assassinant als nostres
germans del planeta Terra.

De que serveixen llumetes
de colors, regals, garlandes
quan s'hi desploma gent jove
al bell mig dels camps d'esports

a conseqüències dels efectes
d'unes substàncies inoculades.
Potser teniu el coratge d'obviar
la nostra retallada de drets i llibertats.?

Per quina cosa estranya voleu brindar.?
Potser, per cadascuna de les morts
dels nostres germans, doncs a
llarg termini encara n'hi hauran

més i més morts, i tanmateix
s'atreviu a fer cua per a injectar- vos
més verins...? Què no veieu les
estratagemes dels llangardaixos?

Quanta tristesa hi puc acaramullar
a dintre meu, on no permeteixo
a les crueltats acotxar- se'n. Només
em consola el record de l'home bo.

Què festes hem de celebrar amb
tants cossos soterrats al cor
de la Mare Terra...Vull escridassar
ben fort fins a quedar- me enronquida.

Anem camí de l'esclavatge i no
se n'adoneu de res i, per més que
pugui explicar- vos les coses, seguiu
amb els ulls embenats i les oïdes sordes.

Germans desperteu, ens va la vida
i, la dels nostres fills i nets, ..ens volen
assassinar, i els governants cavalquen
a sobre del llom d'uns dracs obstinats.

La Terra ens escridassa a cops de
d'esquellerincs, ens parla a tots, ens
prega que lluitem per les nostres
vides i no pas pels nostres òbits.


Desperteu, desperteu...! Prou de
tenir-ne tanta por, no n'hi ha motius.
Lleveu- vos les mascaretes i respireu
profundament.

No tenyiu la vostra sang de negre,
heu de deixar- la fluir de roig enrossit.
Dibuixeu flors a les galtones i
petalines enlairades als llavis.






Adela Payá i Prats


             🌷🌾
                               






ALMUDENA GRANDES





 



ALMUDENA GRANDES

(1960-2021)



" El fi mai no justifica els mitjans,

i qui s'hi creu capaç de decidir envers

les vides dels altres, pot acabar 

creient- se amb el dret de dictaminar

qualsevulla cosa."

  



Almudena Grandes



4.-Escrit

3.--Rosa García López

2.- Lleó

1- Almudena Grandes



                            💚

dimarts, 14 de desembre del 2021

DIBUIX D'ÀGUEDA 🐴


 




                                     🍂🌻🌺

BESADES DE FUMAROLES


 




BESADES
DE FUMAROLES







En un instant de violetes,
abraçats de peus nus,
ballàvem ben junts
alhora que cantàvem;
també rèiem i, semblava
que s’estimàvem;
i em vas recitar mentre
dormia, poemes d’amor.

En marxar del meu poble
et vaig veure com ploraves,
i, no sé quina cosa estranya
s’hi va instaurar al fons
del teu cor, que de sobte,
et va fer retrocedir en el temps.

Els cels canviaren de cromacitats,
les muntanyes se m’hi apropaven,
el Sol m’acaronava les galtes,
i, un reguitzell de
papallones blanques, m’acompanyaven
pels senderols de les llàgrimes.

La Mare Natura, em volia
consolar, ....tu ja no hi eres,
i, mai no podràs saber quan et vaig estimar, de fet, potser, hi vas marxar perquè en senties por de les volences.

En un instant de violetes,
tot s’ho vam regalar:
els llibres,
les besades,
els nostres cossos,
els somriures,
les serralades,
el passeig de l’Ovidi Montllor,
la rambla d'en Cervantes,
la Font Roja,
les nostres mirades
curulles d’espurnetes,
la nostra joia,
els nostres poemes...i,
aquell amor nostre,
què et vas atrevir
a llançar-lo per les escombraries.

En un instant de violetes,
vam fer rebrolls de poncelles
i, arrencament de petalines.




Adela Payá i Prats

             💜

diumenge, 12 de desembre del 2021

A(MAR)


 




A(MAR)



Amb ella no existeix tristesa,
amb ella cap treball cansa,
amb ella tot és valor i amor.

Ella és alegria,
és dita,
és pau,
és vida,
és coratge,
és valor,
és força...

És la llum que il·lumina la meva vida.

Tinc la princesa més bufona,
més tendra,
més bona,
més forta,
més valenta del món...

Et vull infinit.




Agueda Climent i Payá
               🧡