A LA SALETA...!

A LA SALETA...!

A la saleta ben fosca
al vespre, s'escolen
alguns raigs solars.

Un rellotge d'antany
s'alça des de les
rajoletes fins al sostre.

Tot ell de fusta i,
amb armariet incorporat,
dóna les hores a l'inrevès.

Ja no cal què estiregassis
els seus cadenats,
ell mateix, fa passets
en sentit anti-horari.

En entrar- hi a l'estança
de sobte, pots trobar-te
al segle passat,
on un home envellit
fumant amb pipa
et pregunta: qui ets tu...?

Te'l miris de dalt a baix
amb sospites de fantasma
transeünt.

Poses l'hora exacta al
rellotge i, només trobes
la flaire de fum endolçida
i, un llumí apagat endins
del cendrer.

Ens hi vam quedar sense
assabentar-nos-en de qui èrem
l'un per a l'altre.

Adela Payá i Prats