OMBRA FORADADA...!

OMBRA
FORADADA...!

Miro als abismes on
hi puc entreveure
quatre somriures:
els vostres.

Trepitjo pel terra
i, em retorna cadascuna
de les vostres essències.

Els ventijols, em murmuren
les vostres cançons quan
us vàreu atrevir a desfer- vos
dels vostres èlitres.

Els rierols i, les onades
marines, em solfegen
els vostres quatre noms amb
notes musicals renaixents.

A l'èter amb ropatge de
purpurines, hi sou revestits
de pampallugues i, des d'allà
dalt, excaveu senderols
de saviesa.

Quatre brimarades, què amb
petjades suaus, enllumeneu
viarons  encara per explorar-ne.

Vosaltres: lluernes de llum,
què a poc a poc, hi vàreu fer
esbaldrecs a les obagues
carcelleres, on m'hi hostatjava.

En cloure els ulls, segueixo
albirant- vos, emplenats
de moltes espurnes i, afegint- me:
" Mare, continuem andarejant
tots plegats, pel mateix corriol"

Adela Payá i Prats
20/08/2018 .

Fotografia: Toni Miranda