AMOR IMAGINAT...!
Tot ho vam voler
abassegar en dos jorns:
les riallades,
les lectures,
els poemes,
aquell ball, de sobte,
instaurat,
les besades de mig llavi,
les abraçades,
els cossos despullats,
les petites excursions
al voltant de la serra,
les llàgrimes
de les deseperances,
aquella remor de saber
què ens trairies a tots dos,
i, eixe abandonment
sense trellat.
N"havies escollit uns altres
viaranys i, mai no sabràs
quantes preguntes li'n vaig
formular a l'Univers.
Tants camins esbrossats
de ruixims plaguicides;
alguns clots fets al terreny
on poder amagar-ne cadascun
dels teus records;
converses amb els oreigs
què s'hi presentaren amb
cofres ben buits, on arrecerar
els meus mots, ...Volien amb
ells, encerclar- te'n de tempestes.
Agafada de la mà dels estels
hi vaig fer viatges als túnels
de la foscor, on els monstres
reien que reien.
Em declaraven que me n'havia
enamorat d'un ésser de l'inframón,
doncs, mig esparverada els hi
vaig respondre:
L'amor hi pot arribar a qualsevol
racó, el seu efecte miraculós
tot ho transforma.
Però, n'era de ben clar, que tan sols
un dels dos n'havia estimat
amb el cor, l'altre només ho
havia imaginat de ben lluny.
Adela Payá i Prats
PINTORA:
Bertha Wegmann
"Pine Forest in Tirol" 1890
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada