APARICIÓ...!

APARICIÓ...

Duus el rostre
maquillat de llunes
esgarrifoses que
degotegen suc
de regalèssia;
de clots que traspuen
polsim d'ossam;
d'anells cantívols
al voltant del teu coll.

Et miro i em fas por;
les teves galtones
es pleguen i repleguen
com ventalls esblaimats;
i, en un instant,
una calavera se n'ha
fet present amb
somriure macilent.

Els teus llavis, com dues
banyes cargolades,
traquetegen mots
de bales disparant- s'hi,
retrunyint contra les
murades

Espais clavetejats
de forats metàl.lics,
des dels quals, se'n surten
corbs emplomallats
de lignit,
on des dels seus becs
s'hi despengen rosaris
de boles corcades.

Poema finalitzat,
ulls envitrallats;
s'obrin comportes
als substrats de pedrís i,
una pira comença
a enllumenar un cel
de turmalines.

Un vell s'esmicola
en grans de panis i,
una Moira atabalada,
els  escombra enfeinada
devers els carruatges
abrusats.

L' ombra esperpèntica
se m'hi apropa i, em xiuxiueja
què sí no en tinc cap inconvenient
de ballar amb un home adormit,
me'l miro i n'és  tanta la tremolor
què no n'hi ha ocasió per a
respondre.

Simplement,
he marxat...!



Adela Payá I Prats
26/08/ 2018


Pintora: Anna Silivonchik.







.








.