EL QUÈ HEM AOMBRAT...

EL QUÈ HEM AOMBRAT...!

Amb els teus dits
i els meus, n'haguéssim
pogut construir un castell
amb els seus merlets
i, el seu pont elevadís.

Dels nostres ulls,
reflectint- s'hi
als passadissos irisats,
n'haguéssim pogut
enllumenar
com fanals llostrejats,
els nostres jardins
emplenats
de fruits i, de florades.

Eixos, els nostres cossos
exultants de moixanetes,
n'haguessin pogut inundar
de caliu tot el què ens
encerclava,
i mai, els dubtes, de llicorella
engalanats,
n'haguessin gosat de
folrar- nos
amb teules ennegrides.

Ara, en rondinar pels carrers
ho fem com dues obagues,
i, en ser- hi un, al davant de
l'altre, ens traspassem,
reblint- nos de més i més
fosquedat.

Ens hem menjat la nostra
pròpia llum, de tanta tristor
què hem arrossegat
Fins i tot, l'esquerdill al cel
què ens menava,
s'ha esdevingut
un forat ben negre. 



Adela Payá i Prats
29/07/2018

7