 |
|
PINTOR: RON HICKS |
ARA NO SAP...!
Ara no sap d’aquells
dies
en un poble extraviat
entre
muntanyes;
ni recorda la llum
tènue
ni aquells ruixats què
ens van caure en un
mes de juliol.
Com també n’ha fet
oblits d’aquell petó
orfebre què s’hi va
amagar entre les
arestes
de les roges
llambordes.
En aquests instants
l’òscul abandonat,
cisella besades a
sobre
de totes les rajoletes
de la rambla,
i, a l’escriptor que
s’alça
en escultura
argentada,
li n’ha pinzellat el
meu
nom amb traços de
puntillisme.
Ara no sap de les
nostres
llambregades a
l’alcova
on ens reflectíem
en tàlems d’espills;
com tampoc recorda
el ball que vàrem
iniciar
amb somriures aurats.
Amb pelussa
esgrogueïda
va difuminar el que
semblava
què n’era de veritat
i, a
altres paratges se’n
va dur
l’amor esquinçat en
molts
esvoralls.
El nostre amor,
s’amitjana
en petits grànuls per
tot
arreu, però mai no en
tindrà
la grandària de la
qual tots dos
plegats, hi vàrem ser els seus
benefactors.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada