Mazmorra del Castillo de
Wewelsburg (Alemania)
DES DEL CALABÓS...!
A les torratxes conflueixen
mans i ulls, mots encertats
i, desencertats;
però ella, no hi és.
La varen deixar nuada
a les masmorres del castell,
per a que no molestés ningú.
Amb olles i beuratges,
la goja en fa conjurs benaurats,
per a donar-ne benastrugances
a tothom i, ja sap com ha
d’escapolir-se’n de les estratagemes dels malaurats.
A l’ergàstul n’ha deixat impreses paraules que en fan referències
a les úrpies trencaclosques,
i, als cossos orfes de llagoteries
i, de carantoines,
com també es plany, tristament,
de les revenges per les quals alguns n’han fet mal ús de les estimes.
S'ha folrat el cos amb penjolls
de raïm i, pel finestró barrat
se n’ha sortit amb encanteris
que han fet estavellar cadascuna de les brèndoles.
Amb ales d’esmaragdes s’allunya dels contertulians i,
en poder, des dels airecels de turquí, recita un poema
ben potent que a tothom ensordeix i, és aleshores,
quan una pluja de ruixims
glaucs, als descreguts, els ha
embolcallat d’esperances
Adela Payá i Prats
🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada