CANVI DE SENTIT...

CANVI DE SENTIT...!




En mirar-se les sabates
se n’adonà què els seus
ulls no aplegaven fins al sòl.

S’hi quedaven a meitat del 
seu recorregut, i, amb ulleres
que es perllongaven envers 
les airines,
hi va arribar més enllà
del cinturó d’asteroides.


Voleteja pels espais obscurits
i, no cessa de fer-ne giravolts
enmig dels túnels, que ara
mateix, li'n semblin fets de fumaroles.


En sortir-se dels tifons còsmics,
s’ha arrecerat als setins de la
mandra, on una mà pot trigar-ne una hora en bellugar un sol dit.


Com meteorit d’alabastre:
immòbil i, ben aquietat, ha
petrificat els espais i,
ni un sol mot pot ser-ne
pronunciat des dels seus llavis.


Ha aterrat al món dels espais
silents, i, enllà romandrà
el que calgui per fer-ne
comprensions del que
hui per hui, no pot capir-ne.



Un lloc de meditació;
una estança on engalzar l’ànima
amb els enfilalls eteris;
un eixamplament de l’esperit;
uns altres finals a sobre
de les tresqueres emplenades
de joies i, de somriures 
estel.lars;
un retrobament amb un mateix;
un canvi d’atzar.


Riallades des del cel s’avenen
en fer un gir complet a la
seva penombrada existència..!


N’ha segut capaç de triar-ne
un altre futur, entre tots els
possibles i, refulgeix d’aura
renovada amb unes altres
cromacitats.






Adela Payá i Prats
              ☄