EL QUADRE QUE VAM ACOLORIR...

Marc Chagall ( 1887-1985 )

                       
                                

EL QUADRE QUE VAM

ACOLORIR...

Ballàvem amb petons

transparentant-s’hi

a través dels nostres

pijames de glassa i de blonda;

ho fèiem amb llengües mullades

de dolces sonoritats i,

amb mans palpejant-nos

els nostres delicats cossos.

I, vam abandonar eixa

alcova de nit, que per

unes esprimatxades

estones, es va atrevir

a recollir-ne dues ànimes

òrfenes de tendreses.

En travessar el pont

i, dirigir el meu esguard

envers aquella balconada,

dues ombres blanquívoles

em saluden de mans

alçades.

Al meu poble, s’hi estem

abillats de nuvolades,

amb ondulacions i, doblecs

de coixins emmidonats;

flanquegem els cimalls

ben alts de les serralades

i, de tant en tant juguem

amb les copsades dels

arbres...

S’asseiem a sobre de les

bardisses i, dels esbarzers,

i, amb perruquins de fulles

glauques, s’hi fem els

amagadissos. En retrobar-nos

esclatem de besades i, junts

recorrem camins que no

acaben enlloc.

S’hi vam eternitzar en

un flash què segueix

disparant-se de continuïtats;

potser, és per això, què un

trosset de la meva ànima

encara vagareja amb tu

pels cels què ens cobricelen.

Adela Payá i Prats