UN JORN COMPLICAT...!
Demanis un cop de mà
i, a canvi reps un cop de peu.
Quantes vegades la mateixa
vida te n’ha posat en el
mateix dilema...!
Vols entaular-ne converses
per esclarir-ne els fets
i, en comptes de paraules
et clouen, de sobte, les portes
i, els finestrons.
Has passat de l’estat d’humà
a escorrialla.
Al carrer esperes sense
esperances el que mai no
s’esdevindrà.
Toquis la balda d’un portó
i, l’emissari de torn et diu
que no n’hi ha ningú, què no
cal que tornis.
Trepitges pels carrers de la
ciutat amb ressonàncies de
buidor, res no t’ompli el cor.
Traqueteigs pels paviments
de rodes i de taulons,
de carros i, de músiques al fons, dels qui avui volen guanyar-se’n alguna moneda.
L’home de l’acordió em demana una almoina i, sempre et fa sentir
la mateixa balada.
Una munió asseguda al
voltant de les taules
prenen gelats i, cerveses,
aigua llima i, orxata;
i, tu, preguntant-te encara
després de tants dies, com
n’hauràs de resoldre les coses.
Les forces cada volta en són més escadusseres i, els obstacles semblen agegantar-se’n per moments....El cel desprèn aromes de lleixiu, i els avions negres en fan de les seves.
Sento a dintre meu un gran
pes, que no vull carregar
de cap de les maneres i, un
estrany de cop, titil·la com
un fanal, a punt d’extinguir-se.
He fet un cop de peu i, a canvi
he rebut un cop de mà...!
En mirar-me els canells hi
anaven tots dos emmanillats.
Adela Payá i Prats
➿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada