ABRAÇADA A LA
MARE TERRA...!
S’han obert les vidrieres
i, les balconades,
totes a l’una, netejades,
llevat el sutge dels cristalls
i, ornamentades de nous
cossiols.
Geranis i, gessamins llueixen
de bell nou, dàlies i, margarides
de molts colors, es combinen
de roigs i, de blancs, de grocs
i, de lilàs.
Abocada a la barana amb
cabells mullats, espero l’hora
de partença, a uns altres llocs.
El germà amb cabells blonds
aquesta nit me n’ha parlat
de camins daurats i, d’espurnes
als ulls.
He endreçat la meva ànima;
he recordat uns altres temps
abans de néixer; i me n’adono
que a la boca en tinc regust
de neules;
de viatges astrals;
d’amics estel.lars
que els vull tornar a veure;
de converses, més enllà, del món de la matèria;
d’alguns companys arrecerats
als indrets de la foscor.
El cansanci per les incomprensions i, per tot allò
que en fa més feixuc l’esperit,
no em deixen viure;
massa sofriment ací a la Terra,
massa dolences en un paradís
què uns quants s’han entossudit
per deslluir-lo,
per llevar-li'n les seves garlandes i, les seves llaçades.
La meva existència, n’ha obeït
tan sols a l’instint per sobreviure, no pas a la meva inquietud espiritual.
Abraçada a la meva autèntica mare: Gaia, li’n dono les gràcies per haver-me sostingut arran d’ella entre besades de Natura i, moixanetes de fades.
Adela Payá i Prats
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada