ÀNIMES SOLITÀRIES...!

ÀNIMES
SOLITÀRIES...!



Ens asseiem a sobre
de la gleva bruna;
des de les nostres mans
fangoses, esculpim atuells
de llacor i, de dintre d’ells,
totes les nostres paraules,
sortides des dels nostres
musells, configuren 
formes de petalines.


L’alquímia de les
transformacions,
en farà què en obrir
el vas al llarg
dels temps,
ens converteixen
en els exploradors
dels missatges inscrits
als rotllos de les
corol.les dessecades.


Aleshores, ens sorprendrem
del què enllà hi trobarem,
on amb pinces estilitzades
anirem desxifrant els mots
ressaltats.



Seran diccions què ens 
parlaran d’aliances, de pactes, d’acords i, de tractats.


Tanmateix, tu i jo, abillats
de llumetes, se n’adonarem
dels nostres obviats;
potser ens condoldrem o
ens planyerem,
o tal vegada, voldrem
restar-ne per tostemps
abraçats d’heures
entrellaçades.


Aquests silencis llaurats
de vocables rosegats,
hui per hui, fiblen dues
ànimes i, pels airecels
voletegen amb ales
esqueixades i,
encara que de tant en tant,
s’estavellen contra el terris,
assoleixen la força
per tornar-ne a emprendre
el seu vol, però deslligant-s’hi
de totes dues alhora
amb absències d’estimes.










Adela Payá i Prats
               🤗