 |
| VICTORIA STAGNI ( 1973 ) |
AMB VESTIT DE PEIX...
Abrigalls de peixos
cobricelen el meu cos,
i, ja comencen a sortir-me’n
escates a la pell i, aletes
ben formoses. Cristalls
llampants em fan refulgir
a dintre de la mar.
A les profunditats de
l’oceà em dirigeixo i
entre les coral·lines
clapades de vermellons
m’adormo dolçament.
Entre somnis de perllongades
imatges, em contemplo
com a humana i, enllà
arrossegada entre torrossos
de gleva i, de pedruscalls
andarejo amb peus nus
cercant el meu nou destí.
Seré àngel o dimoni,...?
Em quedaré al limbe...?
Amb sabatilles d’estelades
recorreré l’Univers inacabable,
i, tal vegada, si hi tinc sort
endevinaré les meves arrels
divines....Trobaré al gegant
de la creació, o potser
em toparé amb uns altres
enraonaments...Tants misteris
per descobrir-ne i, tantes
pissarres per enguixar.
Em defineixo com ésser
a la recerca dels seus orígens,
i, ja no val encabir-s’hi en móns
depravats, on les fosquedats
s’encabriten per fer-ne estavellar
el que no els hi pertany,
quan el més senzill en seria
crear els seus propis universos,
sense haver-nos d’implicar
als qui no volem formar part
d’ells....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada