MANIBUS...

IMATGE: WWW.GOOGLE.COM

                      

MANIBUS...

( Caminar amb les mans )

Instants de brevetat,

perllongant-s’hi

en el temps, on

unes mans encara

reblades, es parlen

entre dits sostinguts.

En aquella tauleta

ben rodona, si t’hi

fixis i, centres la

mirada, podràs

entreveure carícies

de grapes arraïmades,

entre gestos tendrívols.

Fins i tot, hi vessen

sanglots;

s’esllangueixen i,

s’engrosseixen,

segons la postura

que adoptin;

s’entortolliguen i,

s’estrenyen;

i, segueixen amb

els seus diàlegs entre

molts bellugueigs.

Hi duen alguns anys

en aqueixa positura;

tessitura de notes melodioses,

on els dits s’hi acomoden

a algunes solfes i,

els veuràs com cantussegen,

i, com dansen;

com s’enlairen als cels i, com

davallen fins a acaronar

els palmells de l’acompanyant.

De vegades, sentiràs cops a

sobre del taulell, aleshores,

hi seran enfurismades

i, enllefiscades dels devessalls

de les seves begudes;

i ja xopades de la suor què

fa que s’estremeixin.

Restaran per un temps

renyades, i de cop, voldran

desllaçar-se’n i,

prendre mesura

de tot el què han viscut

i, de tot el què encara els

hi queda per dir-se,

per entendrir-se i, per

seguir estimant-se.

Ara rauen força encaixades,

gairebé no se les pot distingir

a qui pertanyen cadascuna

d’elles ....S’han acoblades com

un capoll en flor.

Adela Payá i Prats