UN PAS AVANT, UN PAS
ENRERE...!
Em vas omplir el cor de llums;
fanals de molts colors que
navegaven pel rierol.
De moltes espelmes, en
vas voler enllumenar
els nostres somriures,
amb carmí de llambrots vermellosos.
Pels camins plujosos
andarejàvem mig relliscant i,
sota un paraigües enfosquit, somiàvem amb cels blavosos.
Ens miràvem i, viatjàvem
endinsats en butllofes
cristal·lines;
parlàvem i, abans que ho férem,
ja en coneixíem el significat
dels continguts.
Començàvem a voler
estimar-nos-en
i, doncs, et vas excusar amb pretexts d’apaivagar el què
ens hi vam asserir.
Vam ser l’esbós d’un quadre
que mai no s'hi va acabar de pinzellar;
el poema inacabat d’un escriptor reblit amb les seves cabòries;
l’ocellet què en caure del nierol
hi va morir de piuladisses no escoltades;
el núvol què en partir, s’hi va anihilar entre trenades esblaimades.
Em vas omplir el cor de centelleigs amb llumins d’esperances,
per a més endavant amortir-los
de cendres i, de polsegueres.
De llavors ençà, que m’allunyo
de qualsevulla possibilitat
de besllum.. He aprés a ennuvolar-me amb calitges matineres.
Adela Payá i Prats
🌥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada