 |
|
CAMPS
DE TULIPES A HOLANDA
|
UN PENSAMENT,
UNA ACCIÓ...!
Fulles cantívoles
i,
de respatller,
el tronc d’un pi;
d’escambell, un
trosset
de terra amb
pinassa i,
de rerefons,
esperits perduts
volent-ne
entaular diàlegs.
Converses amb les
airines
i, tu, assegut a
sobre d’un
banc de fusta em
dius què
m’atansi.
Empolainat amb
camisa roja
t’esvaeixis i
vas trasmudant-te
de lloc.
Malgrat els teus
ganyots
ben endolcits he
insistit en
romandre ajaçada
al
damunt de la
gespa.
Parlo amb l’astre
Sol i
amb els
escadussers nuvolets;
el cel, avui, més
blau que mai
m’inspira de
bells pensaments.
No vull marxar a
casa,
voldria
dissoldrem amb els
enagos de la Mare
Terra,
i, restar per
sempre contemplant
els estels
amagadissos
a les matinades.
Tu, andareges a
vora meva,
em mostres els
llençols
enrogits i, de
pas em llegeixes
poemes de la
terra;
a cuita-corrents,
es dirigim
a obrir-ne
garjoles on han
empresonat una
munió d’infants.
Despleguem les
nostres ales,
comencem a
donar-ne llibertat
als nens
engabiats i, els amaguem
enmig dels camps
de tulipes.
Els blancs cignes
oculten sota
les aigües,
ciutats envitrallades,
on la canalla
n’és a frec dels
guardians
aigualits, què ara mateix,
en tenen cura de
cadascun dels
innocents.
No arrenqueu les
tulipes, enllà,
encara
s’arrauleixen alguns noiets
què hem aixoplugat
fins a traslladar-los
al dessota del
rierol...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada