AMOR BOIG...!

AMOR BOIG...!


Què trist que hi va ser
entrellucar el teu deliri romput;
haver-ne de contemplar 
les teves ferides, 
de les quals tu mateix vas
ser-hi el seu faedor.



Què desesperançador, el fet de
veure’t córrer marxa enrera
quan tantes promeses s’hi van
desfer al fons del teu esperit
força mal·leable.


Ataüllar com replegaves 
els teus plomatges i, com et llançaves als abismes
en direcció a les aigües
tèrboles.
Com et trasmudaves 
en peix  per tal de sentir-te 
fora de perill.


Les aigües, 
el teu paraigües,
el teu sopluig, 
el teu para-sol;
les veritats demolides 
en engrunes;
els sentiments trepanats i, esmicolats en bocins
xafigats pel terra;
les bestioles picotejant
les escorrialles de les 
desfetes;
i, els oblits falsejats per 
unes altres reconquestes.


Què melangia haver-ne de 
clissar tantes davallades 
de cor;
tants onatges escumosos fluctuant des de les alçades 
en alta mar a la submissió,
en apropar-se al sorralenc.


Tants batecs de rellotges descompassats;
tants tic-tac de sang 
bombejada a les aurícules 
i als ventricles;
tants pènduls acallats en 
ser estiregassats
per unes mans trèmules, 
súbdites del no temps.


Quina tremolor observar-se 
al mateix temps estimada i, desestimada;
encreuada de dolces paraules
i, de fets contradictoris;
somniada i, rebutjada;
desitjada i, oblidada; aparedada
i, alliberada.


Qui vol un amor tan contradictori...?


Bogeries, rampant a l’entorn 
dels desamors, quan, un, malauradament
no hagués somniat en ser-ne 
fruit dels estels corromputs.







Adela Payá i Prats
              🌟