LA PEDRA SECA...!
Mullada pedra
dantesca,
rodolant pels
senderols
d’un lloc a
l’altre;
la pluja
t’acompanya entre
quartilles i
folis escrits,
què amb mans de
núvols
estiregassen
cordills de lluna
per junyir-ne
escrits d’un en un.
Un principi de
pau,
un final de
nobleses,
un destí d’amor
crucial,
el títol, en farà
enaltir poemes
amagadissos als
calaixos
dels qui no volen
ser titllats..
I amb destins eixarreïts
cercaran viaranys
entre els
pedruscalls ben
ressecs.
Enllà, als túnels
de les
parquedats, caps
immensos
d’aspecte
verdosenc,
de les seves
babes en faran de
pegament a les
tapes dels
llibres
enquadernats.
Mullada pedra
dantesca
on tots els
matins escric
a sobre teu,
poemes xops,
regalimats de
llàgrimes
i, de tinta roja;
quan t’avindràs
amb mi
en tornar-te seca
com els
cors d’espigues
de blat...?
Dis-li als teus
creadors
què de les plomes
d’estruç
s’han inspirat
els versets
més agosarats i,
més precipitats;
pel contrari, de
les taules
treballades amb
escorces
de tortugues, han
hagut
estrofes que han
trigat
el seu temps i,
els seus
períodes.
Mullada pedra
dantesca
ben emplenada de
porus
que tota tu
llueixis de brillantor,
si has de fer-te
amiga de la
pedra seca,
dóna-li’n a beure
una micona
d’aigua, sinó
s’hi negarà a
garlar tot
d’un plegat..
Humiteja-la amb
fervor i,
devoció,
inspira-la de la
suavitat de les
aigües i,
dóna-li’n a beure
dels elixirs
de la sapiència..
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada