RODOLANT SOBRE EL MATEIX EIX....

SUFÍS...DERVICHES



                            

RODOLANT SOBRE
EL MATEIX EIX....!




Els dansaires es lleven
les penes fent giravolts
una i altra vegada.


Prenen contacte amb
la Terra i en demanen els seus
millors desigs als cels.


Es cobreixen de pluges
blanques, i els seus caps en fan
nous rellucs de flors.


Per viure no necessiten
exposar-se’n a dintre de les
escaparates com maniquins.


Ni anar canviant-s’hi de roba
com pells trasmudant-s’hi de lloc i, de sarments.



Es complauen amb la quietud
de les ànimes silents, a l’entorn de cossos plens de mobilitats.



Els dansaires escriuen cançons
de joia que en puguin alterar el
moviment de les esfèrules.


Pinzellen els eteris de blaus
llampants, els núvols de formes
ondulades i, el Sol de més groc.



A la lluna li arravatin
els seus cadenats alliberant-la
dels colors argentats.


Fan rebrostar les llavoretes
ancestrals  i, ja han omplit
els terrenys de molts vergers.


Els dansaires xiuxiuegen
als humans que han de birbar
la rancor dels seus cors.


Doncs tot allò que acoltelli
una ànima pot ensutzeir el Cosmos de cap a cap.


Agafats de les mans, traspassen els firmaments emboirats i, doncs, han desaparegut.


Al dessota del coixí, una pedra
brillant n’he endevinat, en tocar-la, m’he posat a ballar.


Ara mateix en faig giragonses sense aturar-me, les túniques de turquí en posen al descobert l’ocult.






Adela Payá i Prats
             ⚅