FAULES DE BREVETATS...

PINTOR: ADRIAN CARDONA
( 1980 )




FAULES DE
BREVETATS...!




Em vas regalimar uns cels
de joguines amb ocellets
besllumant de plomatges
escrostonats,
on els núvols de plastilina 
esqueien de tant en tant.


Els estels a les nits, 
dibuixats de purpurines, 
escopien a l’horabaixa
pluges de polsegueres.
Aleshores, un firmament
sense esquerdills lluïa
de faules de brevetats.


Em vas ofendre amb paraules
esgrafiades de traços mentiders;
i, les obagues des dels forats
de la terra, en ressorgir,
reien que reien;
amb musells engrandits
es menjaven d’una en una 
totes les teves estrofes.



Gens ni mica, no et va costar
enllestir capses de fusta,
on a dintre d’elles
un caramull de gargots 
lluitaven per sortir-se’n, 
doncs la mancança
d’oxigen, els hi anava ofegant
de mica en mica.


Folis amb tinta blava 
esborronada,
ho atapeïen tot d’atzurita.
Em vas regalimar un batalló 
de guerrers enfurismats,
què amb espases i, coltells qualsevulla nimietat
anaven demolint-la.


A les estimes les penjaves
de pals grotescs i, en ser-ne
asfixiades, les botaves foc
sense cap esgarrifança.


Disfressat de ximplet,
hi vas fer creure
a tothom el personatge que
no et corresponia i,
d’engany en engany, hi
vas recórrer viaranys
al·lucinats.



Les belleses, les confonies
amb les amorositats, i
així hi vas anar trepitjant
tresqueres, on uns reguerols
d’esquelets els duies
despendolats arran de les
teves espatlles.


Aldarulls d’ossos
t’acompanyen tostemps.


Em vas regalimar les
engalipades més fervents
i, més adolorides i,
no devanit amb això,
et vas rescabalar
de cadascuna de les teves
embranzides.


Mai, no et va importar
infringir dolences
per a després enfugir-te
com un acoquinat.



Et complaïa en demesia
gaudir-ne dels jocs de les
malvestats; és el que té
quan un ésser s’apropa més
a la diablessa que no pas
a les benaurances.






Adela Payá i Prats
              😈