REVELACIONS…

REVELACIONS….!



T’oferiré en àmfora de llacor,
records brodats amb fils llagrimers;
paraules dites a contracor,
enfilades amb punt de creu;
paisatges dels quals mai no en vaig formar part, rematats amb nusos d’agulles romes.




Et mostraré vestits de tul blanc
amb volants de frases verbals,
volent-ne ornamentar els enagos de fosc;
viarons que n’eren teixits amb
paranys, on en posar el peu al lloc indegut, ens encimbellarien per les airines, enfarfegats a dintre de xàvegues.



Glossaré com garba de llenya
cruixint al foc, el què no em vas
deixar expressar-hi;
espetegaré el que callant sigilosament,
se n’ha convertit en un volcà xerraire.




N’hauràs d’allunyar-te de la
xemeneia, si no vols quedar-ne 
ferit per les brimarades esfereïdores.




En atuells de porcellana, acompliré ofrenes dels teus pensaments foragitats a dintre del teu cervell;
amb bleix de sàndal i, mirra
rellucaran un rere l’altre,
aleshores, potser hi pugui 
entendre els teus silencis no dialogats.



Amb ropatges d’instigadora,
m’aprofundiré pels teus corriols
segellats i, tots els portons els
obriré, d’un en un; fins i tot, els
golfos els estavellaré.




De llavis emplenats d’alenades,
esbufegaré cadascun dels teus
secrets i, al davant de tots dos
plegats, s’hi farà evident el que
tanmateix, no hi va gosar per
expandir-se’n, bellament, entre
dues ànimes deslligades.


Abans de rumbejar camí dels estels, hem de fer-ne les paus, malgrat que qualsevol hi segueixi el seu fat.
Anima’t a tallar els filferros què
ens han fet fronterers.


No només existeixin a Síria i,
al Sàhara, a Palestina o a Afganistan,
hi són també entre nosaltres dos,
des d'on ens hem llançat
bombes des de les nostres llengües de catapultes,
amalgamades de groselles i, 
de pólvora.








Adela Payá i Prats
             💣