 |
|
REVETLLA
SANT JOAN
|
REVETLLA SANT
JOANERA...
Desitjos cremats a les
foguerades
de Sant Joan, i a les
airines han
fet revoloteigs de
cendres encisades
per dur-ne a terme
cadascuna
de les comandes.
En arribar a casa,
dues ampolles
de vi ben buides,
ballen i,
repiquetegen agafades
entre
les meves dues mans.
Cada vegada amb més
ràbia
les faig colpejar amb
més força
i, a la fi: bategada
de vidres
per tot arreu.
Em descalço i danso
amb peus
nus a sobre dels
vitralls,
cap ferida, la meva
pell és
com el cuir, algú me
n’ha
folrat amb peücs de
coure.
Castanyoles se senten
des del
saló, on no n’hi ha
ningú,
i, de cop i volta, un
quadre
des de les murades
s’hi despenja
misteriosament.
Dues copes romanen a
sobre
de la taula del
menjador,
faig Xin-xin amb el
personatge
esotèric i, bevem tots
dos alhora
fins a buidar el
líquid glauc.
Fem giravolts al
voltant d’un
penjador de peu, i en
tornar
el cap al seu lloc, me
n’he adonat
de què hi era a soles;
en mirar-me
la planta dels peus em
semblava que
rebrollaven
roselles de mica en
mica.
Dos bombetes de llum
han fet
esclafits i,
sobtadament me
les he hagut de veure
amb
el foscam de l’alcova.
Tinc una mica de por
i, unes
riallades
entremaliades han
fet retrunys en tota
la casa.
Crec que la beguda
continua
fent el seu efecte
afrodisíac
i lúdic, perquè ara
mateix,
m’hi trobo brindant
amb
un copó, de dintre del
qual
se’n surten un munt
de brimarades...!
Estic al·lucinant...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada