DOS PUSIL.LÀNIMES...!

                    

EGON SCHIELE
 ( 1890-1918 )
Introspección II ( Muerte y Hombre )


                    


                           
DOS
PUSIL.LÀNIMES...!



Reclams del passat,
figura acompanyada
d’estimes, 
què no obstant això,
correteja pels corriols
per tal de fer-se evident.



Traiduries a tothora on
els versets es fan còmplices
d’un garbuix de paranys.


Espais on s’acorralen
els sentiments fúlgids,
donant pas a les aparences
i, els rituals maldestres.



Sepulcres de les expressions
benaurades, què endolades
de vestimentes obscurides,
s’hi varen aprofundir més
enllà de la mateixa terra.



I, enllà, disfressada de 
bondat hi ve la bruixota 
què s'hi complau
de fer-ne sortilegis maleïts;
tot li sembla poc;
i, amb despreniments
de màcules groguenques, 
rebleix els firmaments 
de clapes empal·lidides;
vol expandir-se com l’estel 
més lluent, a gratcient que tothom ja ha descobert 
què n’és una servent dels 
qui tot ho tenyeixen
de betum.


Dues llunes emmirallant-s’hi
de foscam; corrugant-se
de laceracions i, d’anyades,
més perllongades que les de
qualsevol ésser humà.


Dos fàmuls representant
els somnis dels cabdills,
agenollant-s’hi a destemps
al davant dels ídols de pedra.



Dos pusil·lànimes...!
Dos traginers de les avoleses...!








Adela Payá i Prats
           😈👺