FINS AVIAT...

FINS AVIAT...!




Comandes d’adéus,
de finals que cercaran
els seus principis;
de orígens que rodolaran
fins als acabaments;
per a tornar-ne a començar
de nou.


La llei de l’etern retorn,
on cada vegada s’hi
faran petits canvis;
infinites versions de
la mateixa història.



Un adéu per sempre
n’és sinònim d’un
fins aviat, per sempre.



Salutacions i comiats
a l’uníson, vibrant
en tots els punts de
l’espai-temps.



Amors què assoliran
conviure amb totes les
estacions de l’any.


A l’hivern: mirades
de glaç;
a la primavera: rebrolls
de guspires;
a l’estiu: floració de les
estimes;
a la tardor: refugi de mans
acoblades..


Comandes d’adéus, que en faran revoloteigs i, cercles 
de sovint.


Ànimes que tal vegada no
s’hi podran mai desenllaçar,
fins que no resolguin el què
hi tenen pendent des de tantes
vides endarrerides.


No, no existeixen els termes
absoluts, tot viu en la relativitat,
no n’hi ha punt de partida
ni punt final....Qualsevulla cosa
en fa giragonses sense 
aturar-se’n i, en fer-ho per 
dècimes de segons,
hi retorna de nou a giravoltar.



Flors als eteris girant els seus pètals i, canviant-los de cromacitats, per l'efecte
de les llums, a cada revolada...!






Adela Payá i Prats
               ⭕