UNA MICA DE LLUM...!
Catifes de flors
a la Mare Natura;
garlandes de fulles
d’esmaragdes,
com ventalls,
espolsant-nos
la xafogor
i, tu, renascut del blau
entre els efluvis
del rierol,
mentre ens hem fos
entre abraçades
glauques.
Escombres els camins
de cendres,
els fas refulgir de
brillantor;
la teva puresa,
qualsevulla essència
l’ha ornamentada
de fulgor.
El temps viscut sense tu,
n’ha segut un forat negre
a dintre del meu cor,
i, avui, t’he vist entre
somnis i, no en volia pas esparpillar-me
de dintre d’ells.
No triguis gaire en
tornar a relluir,
l’absència de les
lluminàries a la Terra
l’han aombrada
una mica i, sembli ser
què els qui la poblin
n’hagin perdut el seny.
Els de les sabates ben grans,
en fan retrunys al sòl del
nostre planeta i, ja preguem
cadascun dels dies, per a que
a la nostra mare Gaia,
no li passi cap cosa de ben dolenta.
Vine de tant en tant,
a recer nostre,
encalma les nostres
angoixes,
i, escudella bocins
d’espurnesnentre els
més desarrapats.
Necessitem enllumenar
aquest lloc,
on cada vegada més
de pressa les obagues
han pres partit per
eclipsar aquest bell
planeta...!
Adela Payá i Prats
💥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada